Mercedes Gómez Blesa titula la seva conferència “El retorn: el pensament viu de María Zambrano“ i el terme ‘retorn’ l’utilitza amb dos sentits: d’una banda el retorn des del seu exili, aquest no-lloc en el qual la pensadora va viure més temps, i per un altre com a eix de la seva filosofia. Aquesta filosofia que Mercedes l’entén com la del retorn a l’ésser.
Les preguntes clau a les quals es va pretendre respondre en la xerrada amb, i no sobre, María Zambrano van ser: quina vigència té avui la seva obra?, quins aspectes de la seva filosofia ens conviden a pensar el moment present?, o si es vol, està encara viu el pensament de María Zambrano? Per descomptat que sí, afirma rotundament Mercedes Gómez Blesa: “Tornem a ella quan ens trobem en un atzucac, quan caminem buscant una solució per als nostres problemes vitals o històrics; l’aproximació a la seva filosofia es fa, en molts casos, des d’un punt de vista acadèmic i teòric, però també, i sobretot, des d’un punt de vista existencial, com a éssers humans desvalguts a la recerca d’un remei als nostres mals”. Amb Zambrano ens passa el que li passava a ella mateixa amb el vell Sèneca —apunta—, es recorre al mestre quan es pateix una crisi històrica o personal a la recerca d’un bon consell que ajudi a dissipar els dubtes que enterboleixen el camí. “Zambrano en aquest sentit és la nova Sèneca. És aquest pensament viu al qual tornem per a trobar-nos”. Això és el que li dóna precisament la seva grandesa i la seva vigència, afegeix.
Però hi ha moltes Zambranos dins de Zambrano que ens permetrien pensar amb, o des de, ella el moment actual i la conferència de Mercedes Gómez Blesa es va basar en tres d’elles. La primera va ser el concepte de ‘crisi’, desenvolupat en l’agonia d’Europa. Ens cita paraules de Zambrano que semblen haver estat escrites per a descriure el moment d’incertesa que estem vivint. En segon lloc s’analitza el liberalisme, que demostra la inestabilitat d’aquest sistema de consum que, abans de res, fomenta la desigualtat social i per descomptat qüestiona la supervivència del nostre planeta. I la tercera, en la qual conflueixen les dues anteriors, és un punt essencial: a través de la seva visió antropològica, Zambrano ens ofereix les claus per a comprendre el nihilisme, la crisi, la decadència que afligeix a la cultura occidental i la necessitat del retorn a l’ésser.
La conferència, com podeu intuir per aquesta breu anotació, va ser brillant, com també ho va ser el col·loqui que es va obrir a continuació, que com és habitual en aquestes trobades se’ns va fer curt, malgrat les hores de xerrada que vam mantenir.
El nostre reiterat agraïment a Mercedes Gómez Blesa per la seva predisposició, per compartir tant amb nosaltres, per la seva erudició i per la seva calidesa humana. Gràcies a totes les persones que ens van acompanyar en aquesta trobada regalant-nos també la seva lluentor.
