La perseverança ens va brindar l’oportunitat de poder gaudir, per fi, de la lucidesa, generositat i l’afecte de Pedro Olalla. Dues vegades vam haver de suspendre la nostra trobada, a causa de la pandèmia, però, com apunta el dit popular, a la tercera vam vèncer i vam poder viure l’experiència de dialogar i reflexionar amb ell sobre la necessitat de l’Humanisme, entès com a realitat històrica, però, sobretot, com una actitud individual de cultiu i de resistència. Perquè, com ens va fer veure, la resistència és el propi de l’Humanisme que, travessant els segles, arriba fins nosaltres. L’Humanisme és aprendre a utilitzar el nostre potencial de manera sàvia i solidària, ens va dir, i és necessària la reflexió urgent entorn d’ell, sobretot, en aquest temps present en què el sistema establert tendeix a devaluar aquesta formació com a sumptuària i aliena al mercat, i davant un temps futur que amenaça amb estar marcat, no ja per la secular explotació de l’home per l’home, sinó per la silenciosa indiferència de l’home cap a l’home.
Com a suport literari, per a indagar en l’actitud humanista i en aquest calidoscòpic concepte grec –la aristeia– que ens desafia, no ja a ser millors que els altres, sinó millors que nosaltres mateixos, van acudir a la seva “Trilogia de la Aristeia”– Historia menor de Grécia, Grécia en el aire, i De senectute politica –, i, per descomptat, a la seva flamant Palabras del Egeo, que, si encara no ho heu fet, us recomanem llegir.
La trobada va tenir lloc en el preciós hotel Diana, situat a Tossa de Mar, emplaçament que ens va permetre gaudir de relaxats passejos emmarcats per un paisatge, com el mateix Pedro Olalla va apuntar, molt de l’Egeu.
Gràcies infinites, Pedro, per permetre’ns viatjar al passat i poder analitzar, junts, el nostre present, gràcies per contagiar-nos el teu inspirador compromís. I gràcies immenses a tots els amics i amigues que ens van acompanyar i que, també amb la seva perseverança, van fer possible aquest anhelat i inoblidable trobada.
