El poeta i filòsof nord-americà Ralph Waldo Emerson en un dels seus escrits assenyalava “en moltes ocasions la lectura d’un llibre ha fet la fortuna d’un home, decidint el curs de la seva vida.” Cap a aquest mateix lloc apunta l’escriptor i periodista Javier Morales quan confessa, a El día que dejé de comer animales (Silex Edicions), que va ser la lectura del llibre de Jonnathan Safran Foer el que el va dur a convertir-se en vegetarià: «Un bon llibre , llegit en el moment oportú, no només pot arribar a transformar-nos, com demanava Borges, sinó que pot canviar una vida, humana o no, fins i tot salvar-la. La lectura de Comer Animales va canviar la meva ».

Potser és per aquesta raó que l’autor vehicula el seu assaig animalista sense deixar anar mai de la mà la literatura, circumstància que redunda en la seva amena i àgil lectura.

Xavier, amb una veu sincera, opta pel relat autobiogràfic per, a través de la narració de les seves experiències, no només descórrer les cortines que oculten el patiment de molts animals i el que el seu consum comporta (tema principal del llibre), també per posar de manifest la importància de llegir. Totes dues coses caminen juntes. És per això que, en el seu assaig, trobarem múltiples cites d’autors, fins i tot un poema complet d’Antonio Gamoneda. També ens explicarà les seves indagacions literàries juvenils i algunes anècdotes relacionades amb elles, per exemple la de les seves primeres trobades amb l’escriptor extremeny Gonzalo Hidalgo Bayal —aprofito per recomanar la seva obra, com va fer Javier amb mi—, que, segons ens explica, li va mostrar el llibre de Sartre, Les paraules, compost per dos únics capítols, “Llegir” i “Escriure”, dels quals, m’atreveixo a pensar, pren el nom el seu bloc.

D’aquesta manera l’autor vincula la seva formació lectora amb l’obertura d’una consciència observadora i crítica, i amb ella la seva elecció d’optar per una dieta vegetariana. Sense dogmes, intenta posar-nos davant d’un mirall en el qual poder reflectir-nos perquè, només si ho considerem convenient, ens plantegem certes qüestions.

Però no només ens mostra la seva mirada. A través de les seves investigacions i de les múltiples entrevistes que va realitzar, entre d’altres, als filòsofs Jorge Riechmann i Óscar Horta o als activistes Javier Moreno i Ruth Toledado —fundadora d’El Cavall de Nietzsche—, Javier comparteix amb nosaltres la d’altres persones compromeses activament amb la defensa dels animals. Així, treu a l’escenari una veritat per a molts desconeguda. Unes vegades perquè se’ns oculta i altres perquè optem per tancar els ulls. I no ho fa perquè ens convertim en vegetarians, sinó per ajudar-nos a prendre consciència tant del maltractament a què són sotmesos els animals que inerts arriben a les nostres taules com de l’impacte (danys col·laterals) que la ramaderia industrial produeix en el medi ambient i, òbviament, en la nostra salut.

Sobre aquests danys, en gran mesura, es va aprofundir la nit del passat divendres 13 d’abril durant la amena i interessant xerrada que l’autor va mantenir amb l’activista Leonardo Anselmi i amb el periodista ambiental Antonio Cerrillo a la llibreria La Caníbal, amb motiu de la presentació del seu llibre a Barcelona.

Potser l’objectiu de Javier Morales en decidir escriure aquest llibre no fos tan ambiciós com s’assenyala a la cita d’Emerson, però la veritat és que la seva lectura no deixarà a ningú indiferent. Com ell mateix apunta, serà cada lector qui triï què vol mirar, què vol veure.

Escriu un comentari:

*

El teu email no serà publicat. Acceptes la nostra política de privacitat .

© 2018 Entelequia Cultura. Tots els drets reservats | Avis legal