KÄTHE KOLLWITZ I SIMONE WEIL: CONTRA LA GUERRA I LA INJUSTÍCIA (Rosa Rius)

Descripció:

Hi havia una vegada un món que no estava en conflicte. Quan? On? No sabria dir-ho. Ni tan sols podria assegurar que hagués existit. El que sí puc dir és que en el moment en què Europa va estar sumida en les dues grans guerres mundials, amb el seu subsegüent (per a la primera) i previ (per a la segona) període d’entreguerres, tan conflictiu, una artista, Käthe Kollwitz (1867-1945) i una filòsofa, Simone Weil (1909-1943), van convidar a indagar les arrels de la injustícia i la violència.

Davant tant de dolor i desemparament, ambdues van actuar per a incitar a qui mirés les seves obres (Kollwitz) o llegís els seus textos (Weil) a reflexionar sobre el que desitjaven transmetre. Käthe Kollvitz es va servir de pinzells, burins, tintes, planxes, corrons, martells, malls, però també de l’escriptura; Simone Weil, per part seva, va emprar folis, quaderns, llapis i plomes. Conscients de l’època en què vivien i alertant de l’arribada d’Hitler, van utilitzar les seves eines per a denunciar tant d’horror. I ho van fer sense renunciar a la bellesa ni a l’amor.

En aquest seminari llegirem cartes de Kollwitz i fragments dels seus diaris, i mirarem les seves litografies, xilografies, escultures, pintures i gravats en els quals plasma el nivell de resistència del qual són capaces les persones. «Dies vindran en els que la gent a penes entendrà aquesta edat. Degué haver estat així després de la guerra dels Trenta anys… El pitjor és que cada guerra ja comporta la guerra que la contestarà. Cada guerra és contestada amb una nova guerra», observava en 1944. El 16 d’abril de 1945 escrivia: «La guerra m’acompanya fins al final dels meus dies». Käthe Kollvitz va morir el 22 d’abril. Al maig d’aquell mateix any acabava a Europa la Segona Guerra Mundial.

Després passarem a la intempestiva Simone Weil per a analitzar, en particular, els seus breus, però intensos assajos «Reflexions sobre la guerra», «No comencem una altra vegada la guerra de Troia» i «La Ilíada o el poema de la força», del qual no em resisteixo a transcriure el seu íncipit a mode de tast «El veritable heroi, el veritable tema, el centre de la Ilíada es la força. La força exercida pels homes, la força que sotmet els homes, la força davant la qual es contrau la carn humana».  Ens detindrem també en la carta que va dirigir, probablement en 1938, a Georges Bernanos, el millor testimoniatge de la seva experiència en la guerra civil espanyola, que és difícil llegir «sense temor i tremolor».

NOTA: una setmana abans del seminari es lliurarà un dossier de textos a les persones inscrites.