Descripció del seminari:
Per a reflexionar, sovint, ens servim d’imatges i metàfores visuals que expandeixen els dominis del coneixement. Durant segles, la geometria ha estat, i ho és encara, el compàs per a dibuixar els traços inicials d’un argument filosòfic.
En aquest seminari analitzarem, mitjançant la metàfora del cercle i el diàmetre, els conceptes d’eternitat i temps segons el llibre Confessions d’Agustín de Hipona (354-430) i en els Exercicis espirituals sobre l’eternitat de Juliana Morell (1594-1653).
Agustín afirma que Déu va crear alhora el temps i el món, de manera que tot el que existeix és un mer arrap en l’eternitat. El llenguatge humà està subjecte a la temporalitat, perquè sense temps les lletres, síl·labes i paraules no podrien succeir-se. I, a més, aquest filòsof va subratllar la paradoxal connexió entre el present (l’únic temps que realment és i que, alhora, està llançat constantment a no ser) i l’eternitat, entesa com un present continu.
A les portes de la modernitat, la pensadora barcelonina i avinyonesa Juliana Morell va dedicar la seva obra magna a pensar l’eternitat. Per a Morell, la idea de l’eternitat ha de guiar les decisions i eleccions de les persones, perquè seria il·lògic arriscar la consecució d’un bé etern per un mer gaudi d’un bé efímer. L’escriptura de Juliana navega per les mars del racionalisme i del misticisme, donant-nos la mà per a aventurar-nos a sentir en l’ànima aquest alè d’eternitat.
La professora:
GEORGINA RABASSÓ. Doctora en Filosofia per la Universitat de Barcelona. Investigadora del Seminari Filosofia i Gènere, de ADHUC – Centre de Recerca Teoria, Gènere, Sexualitat, del Grup de Recerca Creació i Pensament de les Dones, i de la Càtedra UNESCO Dones, Desenvolupament i Cultures, tots ells en la UB. Directora del projecte de recerca El llegat oblidat de Juliana Morell, finançat per la Fundació Mir-Puig, i la seva recerca se centra en la recuperació del pensament de les filòsofes des de l’edat mitjana fins a la primera modernitat. En particular tracta temes de cosmologia, dialèctica i eròtica i el concepte d’imaginació científica. Ha realitzat estades de recerca en les universitats d’Harvard, Berlín, Friburg, Trier i Porto, entre altres. És autora de La traducción como conversación espiritual: Juliana Morell (2022), La cosmología onírica, filosófica y política de Christine de Pizán (2022), Medieval Women Reasoners: On Dialectics (2022), Filosofe / pensatrici. Mettere in discussione il canone (con Rosa Rius Gatell, 2021), Diotima de Mantinea: erótica y filosofía en la tradición del pensamiento femenino (2020), Atención, contemplación, vacío. Iris Murdoch, lectora de Simone Weil (2016) y El cielo y la tierra en el Hortus deliciarum de Herrada de Hohenbourg (2013). Ha publicat el llibre El universo viviente de Hildegarda de Bingen. Perspectivas filosóficas (Premi Rafael Patxot y Jubert, 2018) y ha coeditat Spaces of Knowledge: Four Dimensions of Medieval Thought (2014).
Detalls
Si vols rebre informació sobre nous esdeveniments, subscriu-te al nostre butlletí informatiu
hola@entelequiacultura.com