He tingut el plaer d’escoltar recitar versos a algunes de les enormes dones que apareixen a -A, Dona, llenguatge i poesia, una antologia que tal com afirmen els seus editors Stendhal Books “és una reflexió sobre l’ús del llenguatge, a través d’ la mirada d’algunes de les poetes de parla hispana indispensables dins el panorama nacional actual. Pretén ser, no una antologia més sobre dones poetes, sinó un acostament a la seva manera d’entendre i sovint experimentar amb el llenguatge, la forma i la paraula. ”

Res més gratificant que tornar als seus versos amb el latent record de les seves veus. La de la Laila López Manrique la vaig escoltar per primera vegada una tarda d’abril del 2016 en els tradicionals recitals que Racó Poètic l’Hospitalet, sota la batuta de Francisco Javier Solé, organitza al Vell Piano. La força de la “rapsòdia” d’Alicia García Núñez la vaig descobrir uns mesos més tard, seria pel mes de novembre, casualment també a l’Hospitalet, però en aquesta oportunitat al Jardí Museu d’aquesta localitat. La tornaria a gaudir, a la primavera del 2017, al Utopia Market de Poesia, també la de la Lola Nieto, la Miriam Reyes i la meva estimada Flavia Company, a qui ja coneixia personalment. Va ser llavors, aquesta primavera del 2017, quan després d’escoltar-les vaig comprar el meu primer exemplar que conservo amb molta cura. Avui hem rebut un de nou que molt aviat sortejarem entre tots els que esteu subscrits a la nostra pàgina (estigueu atents).

Per anar obrint boca transcrivim uns breus fragments que permeten intuir l’essència de les creacions d’aquestes poetes i les seves influències.

Fragment de La mujer cíclica de la Laia López Manrique

Se pregunta cómo puede empezar a escribir ese texto, esa envoltura.
Sabe que escribir ha sido a veces el modo de expulsar lo que en su cuerpo hace madeja y crece, resguardado, oculto como un tumor.
El deseo se hace así. Crepita así, soltándose, hilo y reflejo, hilo y arrastre.
[…]

Fragment de Decir poesía de l’Alicia García Muñoz

Decir poesía
a boca llena de error.
Equivocarse [es decir poesía]
por convicción, amor al género
y a las mujeres.
[…]

Fragment de Haz lo que te digo de la Miriam Reyes

Te tengo todo marcado
como un yacimiento arqueológico.
No es extraer los restos de ti lo que persigo
-ruinas de una ciudad tallada en la arenisca-
lo que quiero es penetrarte
taladrar la piedra de tu cuerpo
y este sexo cóncavo de mujer
se vuelve inútil para mi deseo.
[…]

Fragment de Escribir de la Lola Nieto

Escribir
gruta gruta gruta gruta no el vacío
el espacio abierto para abrazar      no
el vacío la nada la ausencia no
el espacio dispuesto para ocurrir                     bashô decía que para
escribir o
pintar el bambú había sencillamente que ser un bambú
[…]

Fragment de Yo significo algo de la Flavia Company

La palabra no sabe
antes que yo comprenda;
ni veo ya nada antes que ella
me encuentre. Es un pacto
como el establecido entre cuerpo
y aliento, entre camino
y paso, entre todo
y parte […]

Fotografia de l’Álvaro García

Write a comment:

*

El teu email no serà publicat. Acceptes la nostra política de privacitat .

© 2018 Entelequia Cultura. Tots els drets reservats | Avis legal