Descripció:
En el període de construcció del mite del greal (1180-1230) va tenir lloc una important transformació que revela la intensa creativitat bolcada en aquest mite per part dels escriptors francesos. Es tracta del canvi de la via interrogativa, amb la qual es va obrir el mite percevaliano en l’obra de Chrétien de Troyes, per la via visionària: en lloc de preguntar, l’heroi triat haurà de “veure obertament” el greal. Aquesta nova via que apareix en el Perlesvaus o L’alt Llibre del Greal de principis del segle XIII combinada amb la via interrogativa, serà ja l’única en l’obra que tanca el període de construcció del mite: la Queste del saint Graal (La cerca del sant greal), datada cap a l’any 1230. Aquestes dues obres d’autor anònim escrites en prosa responen a l’estètica del gòtic en la qual “creure és veure”, com va sostenir Roland Recht. El mite del greal va absorbir el lloc preponderant del sentit de la vista i la passió escópica desencadenada en l’època entorn del ritual litúrgic fonamental del cristianisme, això és, l’eucaristia.
Lectures recomanades (no és obligatori llegir-les per a assistir al taller)
- Perlesvaus o El Alto Libro del Graal, edició de Victoria Cirlot, Siruela, Madrid, 2000.
- La búsqueda del Santo Grial, traducció i introducció de Carlos Alvar, Alianza, Madrid, 1997.
- Roland Recht, Le croire et le voir : introduction à l’art des cathédrales (XIIe-XVe siècles), Paris, Gallimard, 1999 (no hi ha traducció al català ni castellà)
La professora:
VICTORIA CIRLOT (Barcelona 1955) és catedràtica de Filologia Romànica en la Facultat d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, i Directora de l’Institut Universitari de Cultura en aquesta Universitat.
S’ha dedicat a l’estudi de l’Edat mitjana: cultura cavalleresca i mística. Va realitzar diverses traduccions de novel·les artúriques dels segles XII i XIII del francès antic, com per exemple Perlesvaus o El alto libro del Grial (publicat en Siruela amb diverses reedicions) i també de lírica trovadoresca (Jaufré Rudel, El amor de lonh, Columna, Barcelona 1998). Entre els seus llibres dedicats a la novel·la artúrica destaca Figuras del destino. Mitos y símbolos de la Europa medieval (Siruela, Madrid 2005). En l’àmbit de la mística medieval s’ha ocupat de Hildegard von Bingen (Vida y visiones de Hildegard von Bingen, Siruela, Madrid 1997-2006), així com d’altres escriptores místiques (La mirada interior. Escritoras místicas y visionarias de la Edad Media, Siruela, Madrid 2008, en col·laboració).
Ha treballat sobre el fenomen visionari en estudis comparatius de l’Edat mitjana i segle XX : Hildegard von Bingen y la tradición visionaria de Occidente (Herder, Barcelona 2005) i en La visión abierta. El mito del Grial y el surrealismo (Siruela, Madrid 2010). El seu últim llibre és Ariadna abandonada. Nietzsche trabaja en el mito (AlphaDecay, 2021).
És directora de la col·lecció El árbol del Paraiso de l’editorial Siruela. També s’ha ocupat de l’edició de l’obra del seu pare, el poeta i autor del Diccionario de símbolos, Juan Eduardo Cirlot.
Detalls
Si vols rebre informació sobre nous esdeveniments, subscriu-te al nostre butlletí informatiu
hola@entelequiacultura.com