VICTORIA CIRLOT (Barcelona 1955) és catedràtica de Filologia Romànica en la Facultat d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, i Directora de l’Institut Universitari de Cultura en aquesta Universitat.

S’ha dedicat a l’estudi de l’Edat mitjana: cultura cavalleresca i mística. Va realitzar diverses traduccions de novel·les artúriques dels segles XII i XIII del francès antic, com per exemple Perlesvaus o El alto libro del Grial (publicat en Siruela amb diverses reedicions) i també de lírica trovadoresca (Jaufré Rudel, El amor de lonh, Columna, Barcelona 1998). Entre els seus llibres dedicats a la novel·la artúrica destaca Figuras del destino. Mitos y símbolos de la Europa medieval (Siruela, Madrid 2005). En l’àmbit de la mística medieval s’ha ocupat de Hildegard von Bingen (Vida y visiones de Hildegard von Bingen, Siruela, Madrid 1997-2006), així com d’altres escriptores místiques (La mirada interior. Escritoras místicas y visionarias de la Edad Media, Siruela, Madrid 2008, en col·laboració).

Ha treballat sobre el fenomen visionari en estudis comparatius de l’Edat mitjana i segle XX : Hildegard von Bingen y la tradición visionaria de Occidente (Herder, Barcelona 2005) i en La visión abierta. El mito del Grial y el surrealismo (Siruela, Madrid 2010). El seu últim llibre és Ariadna abandonada. Nietzsche trabaja en el mito (AlphaDecay, 2021).

És directora de la col·lecció El árbol del Paraiso de l’editorial Siruela. També s’ha ocupat de l’edició de l’obra del seu pare, el poeta i autor del Diccionario de símbolos, Juan Eduardo Cirlot.