Descripció:
La música té una influència fonamental en l’obra i en la vida de Cortázar. El protagonista de “El perseguidor”, Johnny Carter, i el de “Rayuela”, Horaci Oliveira, tenen molts aspectes en comú. Tots dos són homes derrotats humanament, fracassats, personatges influïts pel jazz. Cortázar va explicar que amb El perseguidor va començar a abordar un problema de tipus existencial i humà que posteriorment es va amplificar amb Rayuela. L’argentí va llegir la biografia del músic Charlie Parker, després de la seva defunció en 1955, i va voler recrear el món de la literatura amb base en una altra manifestació artística per a obrir les seqüències narratives entre el temps cronològic i l’íntim. Va pretendre alliberar-se de l’estructura tancada que havia creat en la seva producció anterior, a través de la música de jazz. El perseguidor és un esbós, dit per Cortázar, del que després seria Rayuela, novel·la on posa en pràctica la teoria literària novel·lística que aprèn a partir de la música del jazz. Així, Oliveira, la Maga, Ronald, Perico i els altres membres del Club de la Serp són amants de la música. Aquests comenten en aquesta obra peces de Dizzy Gillespie, Bessie Smith o Lester Young. El jazz ja no està representat, en Rayuela, en un protagonista en concret sinó que forma part de la base estructural de la novel·la, que es conformarà a partir de les partitures d’aquesta música.
En aquest taller treballarem, per tant, la relació íntima que existeix entre l’escriptura de Cortázar i el jazz, així com la poètica i teoria de la novel·la de Julio Cortázar en relació a la seva passió per la música de jazz. El creador i l’intèrpret es fusionen tant en el jazz com en la tercera part de Rayuela. Així mateix, el llenguatge inventiu uneix aquesta part de la novel·la i el caràcter d’aquesta música. Es tracta de la idea de la multiplicitat com el valor literari més actual i modern: l’hipertext.
La professora:
MERCEDES SERNA ARNAIZ és catedràtica de literatura hispanoamericana per la Universitat de Barcelona. Ha coordinat el Màster “Estudis avançats en literatura espanyola i hispanoamericana”, en la seva versió presencial (Universitat de Barcelona), i en línia (UNIBA). És cofundadora i secretària científica de l’associació «Centre d’Estudis de l’Amèrica Colonial», registrada nacionalment.
És autora d’assajos sobre Bartolomé de las Casas, sor Juana Inés de la Cruz, Manuel Gutiérrez Nájera, José Martí, Rubén Darío, Julio Herrera i Reissig, Vicente Huidobro, Pablo Neruda, Jorge Luis Borges, Nicanor Parra o Vargas Llosa, publicats en revistes com a «Ínsula», «Cuadernos Hispanoamericanos», «Anales de literatura hispanoamericana», «Monteagudo», «Anales de literatura hispanoamericana», «Monteagudo», «Tropelías», «Tonos Digital», «Revista de Indias» o «Romances Notes»
Especialitzada en l’estudi de les cròniques d’Índies, ha publicat, entre altres, l’edició de Crónicas de Indias (Cátedra, 2000); la edició filològica de Comentarios reales, del Inca Garcilaso de la Vega, (Castalia, 2000, reeditats en 2015), l’edició de La conquista del Nuevo Mundo. Textos y documentos de la aventura americana (Castalia, 2013), o l’edició filològica pura de Historia de los indios de la Nueva España, de Fray Toribio de Benavente, «Motolinía» (Col·lecció Anejos, de la Real Academia de la Lengua Española, 2015).
Detalls
Si vols rebre informació sobre nous esdeveniments, subscriu-te al nostre butlletí informatiu
hola@entelequiacultura.com