Descripció:
Aquest taller té com a objectiu detenir-se en un dels pensaments més inspiradors del segle XX, el de María Zambrano (1904-1991).
Nascuda a Vélez-Málaga, filla de mestres, compromesa políticament i defensora de la República, Zambrano va viure un llarg exili (1939-1984), durant el qual va continuar donant forma a una obra que preconitza una raó intuïtiva que posa en joc a l’ésser humà complet. Segons creia, “només es viu veritablement quan es transmet alguna cosa. Viure humanament és transmetre, oferir” (Els benaurats). En total acord amb la seva afirmació, Zambrano va viure “veritablement”, va saber transmetre i comunicar. Si ens acollim a les seves pròpies paraules, va saber oferir. Això no significa que oferís sense demanar res a canvi. Els seus textos transmeten, és cert, però també requereixen una actitud: requereixen atenció.
María Zambrano es va interessar profundament per l’educació i el llenguatge; per diferents sabers i tradicions espirituals; la poesia i la música van ocupar un lloc fonamental en el seu pensament; va atendre qüestions ètiques i polítiques. L’art va ser per a ella un mitjà de coneixement, però també de recuperació d’alguna cosa que la humanitat hauria perdut.
Què triar, doncs, per a treballar en aquest taller? La meva proposta és detenir-nos en les seves reflexions sobre l’art en general i la pintura en particular; i sobre dos sentiments, l’alegria i el dolor, que Zambrano inclou entre els criteris capaços de procurar saviesa.
Per a reflexionar sobre l’art considerarem la seva invitació a mirar –i també a escoltar– sense precipitació. Zambrano contava que la pintura l’havia portat a escriure nombroses pàgines. D’aquí ve que afirmés que l’art pictòric li havia permès “veure” i impulsat a parlar del que veia. El mateix procés, si és el cas, és extensiu a l’art en general, no sols plàstic. Quant a l’alegria i el dolor, ens demorarem en passatges en els quals expressa la voluntat d’oposar-se al fet que la filosofia se signifiqui només dolorosament. Això no suposa abanderar un optimisme ingenu. Res més allunyat d’un pensament que, sense buscar “el sentit” del dolor, va aconseguir dotar-lo d’algun sentit; i va encoratjar, al mateix temps, a valorar l’instant com a condició necessària per a reconèixer la sorprenent potencialitat de l’alegria.
La professora:
ROSA RIUS GATELL és professora honorífica de Filosofia en la Universitat de Barcelona i integrant del Seminari Filosofia i Gènere – ADHUC (Centre de Reserca Teoría, Gènere, Sexualitat) des de la seva fundació.
Les seves recerques se centren en la filosofia del Renaixement i el pensament de les dones en diferents períodes de la història, especialment segles XVI i XX. Ha traduït obres de filòsofes com Jeanne Hersch i Rachel Bespaloff.
És editora de diversos volums col·lectius, entre els quals cal recordar: Pensadoras del Siglo XX. Aportaciones al pensamiento filosófico y político (2011) i Lectoras de Simone Weil (2013), tots dos amb Fina Birulés. Entre les seves publicacions destaquen “Il Principe” de Maquiavelo. Primera traducció espanyola basada en un manuscrit inèdit (2010), coautora Montserrat Casas, així com l’assaig introductori i les notes crítiques a la Història de les dones filòsofes de Gilles Ménage (4a reimpr. 2023) i articles com: «À la recherchedonis savoirs anciens. Simone Weil dans l’air dutemps» (2014), «María Zambrano et l’art qui faitvoir» (2015), «De la bellesa, l’art i la pintura “veritable” en Simone Weil» (2017), «Simone Weillectora de Maquiavel» (2018), «María Zambrano, notes sobre l’alegria i el dolor» (2021), «María Zambrano. Escribir la pintura, pensarla» (2022), «Notes sur le rôle de l’art chez María Zambrano et Simone Weil» (2023).
Detalls
Activitat: Seminari
Data: 29 juny 2024 (dissabte)
Horari: De 10,00 a 14,00 (contempla una breu pausa per a cafè)
Lloc: Entelèquia Cultura
Places: 12
Preu: 65€
nova convocatòria el 6 de juliol AQUÍ
Tens dubtes?