L’atenció és la forma més rara i més pura de la generositat
Simone Weil
Aquest taller té com a objectiu detenir-se en una de les pensadores més lúcides del segle XX, Simone Weil (1909-1943).
Francesa d’origen jueu, Weil va fer de la filosofia una manera de vida. Per aquest motiu la seva biografia és certament important per a comprendre quant va escriure, però no ho és menys desxifrar la singularitat del seu pensament, decisiu en molts aspectes. Atendre la seva obra posa de manifest la seva sorprenent vigència i la seva capacitat de continuar interpel·lant. D’orientar i inspirar.
Weil va viure durant un dels períodes més convulsos de la història contemporània i va renunciar a ser una mera espectadora dels esdeveniments. Va treballar com a professora en diversos instituts i va conciliar la seva labor amb les lluites sindicals en defensa de l’interès obrer; va visitar Alemanya i Itàlia durant l’auge del feixisme; va treballar en diferents fàbriques com a obrera amb el propòsit d’investigar els mecanismes de l’opressió; va participar en la Guerra Civil espanyola, de la qual va tornar profundament ferida tant física com moralment. Avançada la seva existència, va tenir experiències de caràcter místic i des de llavors va sentir cada vegada més interès per les qüestions religioses i les antigues savieses, sense mai abandonar per això l’acció. Durant la Segona Guerra Mundial va col·laborar incessantment a Londres amb el govern francès en l’exili. En la primavera de 1943 va ser diagnosticada de tuberculosi i traslladada al sanatori de Ashford. Va morir el 24 d’agost d’aquell mateix any.
Pensadora de l’experiència i portada per un fort compromís polític, va decidir situar-se “en el cor de la història”. Per a això caldria adoptar una actitud d’espera (attente) que suposa, abans de res, atenció. Parar esment a l’altre, al món, a la seva bellesa i a la seva desgràcia (malheur), a l’amor, a l’amistat.
Així, una de les finalitats d’aquest taller és el cultiu de l’atenció i, des d’aquest concepte clau del pensament weiliano ens acostarem a alguns dels interessos ètics i estètics d’aquesta autora com són, per exemple, l’amistat i la bellesa.
La professora:
ROSA RIUS GATELL és professora honorífica de Filosofia en la Universitat de Barcelona i integrant del Seminari Filosofia i Gènere – ADHUC (Centre de Reserca Teoría, Gènere, Sexualitat) des de la seva fundació.
Les seves recerques se centren en la filosofia del Renaixement i el pensament de les dones en diferents períodes de la història, especialment segles XVI i XX. Ha traduït obres de filòsofes com Jeanne Hersch i Rachel Bespaloff.
És editora de diversos volums col·lectius, entre els quals cal recordar: Pensadoras del Siglo XX. Aportaciones al pensamiento filosófico y político (2011) i Lectoras de Simone Weil (2013), tots dos amb Fina Birulés. Entre les seves publicacions destaquen “Il Principe” de Maquiavelo. Primera traducció espanyola basada en un manuscrit inèdit (2010), coautora Montserrat Casas, així com l’assaig introductori i les notes crítiques a la Història de les dones filòsofes de Gilles Ménage (4a reimpr. 2023) i articles com: «À la recherchedonis savoirs anciens. Simone Weil dans l’air dutemps» (2014), «María Zambrano et l’art qui faitvoir» (2015), «De la bellesa, l’art i la pintura “veritable” en Simone Weil» (2017), «Simone Weillectora de Maquiavel» (2018), «María Zambrano, notes sobre l’alegria i el dolor» (2021), «Notis sud le rôle de l’art chez María Zambrano et Simone Weil» (2023).
Si vols rebre informació sobre nous esdeveniments, subscriu-te al nostre butlletí informatiu
hola@entelequiacultura.com