L’experiència de Persèfone ocorre en cadascun de nosaltres quan tenim depressions sobtades o ens sentim atrapats per l’odi i ens tornem freds i insensibles, arrossegats cap avall, lluny de la vida, per una força que no podem veure i davant la qual fugiríem.
James Hillman. El somni i l’inframon
La mitologia és la psicologia de l’antiguitat com l’alquímia és la psicologia de l’edat mitjana. Estudiem els mites perquè són la base dels arquetips psicològics. La psicologia junguiana proposa que la realitat psíquica humana troba la seva gènesi en el pensament mític, les imatges arquetípiques del qual es relacionen i donen forma a la nostra vida psicològica actual. D’aquesta manera, els atributs simbòlics dels déus es manifesten en la psique dels éssers humans actuals en forma de representacions i metàfores. Podem comprendre la importància que adquireix l’estudi d’aquests relats per a la psique com faedora de símbols i mediadora entre la consciència diürna i l’inframon. El que Jung troba en endinsar-se en l’estudi dels diferents relats mitològics, així com en els seus posteriors estudis sobre alquímia, és un coneixement de l’essència arquetípica del diví, font de tot procés anímic, que permet establir una connexió amb l’humà; un saber que articula l’etern amb l’individual.
En el mite grec del rapte de Persèfone, filla de Deméter, per part del seu oncle Hades es mostra el paral·lelisme entre rapte i transformació. Un acte simbòlic repetit en gran quantitat de cultures que permet una experiència cap a un canvi de consciència. Si ho considerem des d’aquesta perspectiva, la jove virginal o koré deixarà de ser una nena innocent per a passar a viure com Persèfone, una dona sexuada i adulta. Ha estat obligada violentament per Hades a abandonar a la seva mare, casa seva, el seu món infantil i familiar, per a començar una nova vida sense protecció ni context conegut. Alguna cosa es mor en ella. De fet, alguna cosa ha de morir. Hades és un símbol equilibrador. L’experiència l’obligarà a la profunditat, a un canvi significatiu de posició psíquica. Persèfone, com la Caputxeta Vermella, és un bon exemple d’aquesta trobada necessària amb aspectes foscos i desconeguts de la vida, sovint inquietants i hostils, que canvia la nostra consciència i ens obliga a abandonar la ingenuïtat per sempre.
Persèfone ha estat per un temps la deessa de l’inframon però ha de tornar. El sorprenent en el mite és que ningú parlés sobre aquesta terrible experiència. Res sembla haver canviat. Cap de les dues, ni Persèfone ni Deméter sembla que s’hagin transformat. Totes dues deesses accepten les condicions de continuïtat cada sis mesos. S’instaura la prescripció del silenci i la negació de compartir l’ocorregut. Mai més parlaran d’això. És molt freqüent, per desgràcia, que quan les persones entren en crisis o es deprimeixen, desaprofitin l’oportunitat de comprendre el que les ha portades a tocar fons.
En aquest seminari aprofundirem en aquest aspecte tan rellevant del mite del rapte de Persèfone, en l’origen de la prescripció de silenci. Tots sabem que el silenci pot portar molt, moltíssim sofriment. I també molta solitud. I les paraules són l’únic remei veritable.
Lectura recomenada: La diosa silenciada. Una invitación al misterio de Perséfone (editorial Wunderkammer)
La professora:
SILVIA TARRAGÓ GARRIDO és analista junguiana i vicepresidenta de la Fundació C.G. Jung.
Em vaig llicenciar en Psicologia Clínica en la Universitat de Barcelona en els anys 70, on el més interessant ocorria amb alegre ebullició fora de les aules. Vaig aprendre molta psicologia gràcies a la meva passió per la literatura i el teatre. En paral·lel vaig obtenir el títol de Directora psico-drama, Terapeuta de grup i Terapeuta familiar. Vaig treballar bastants anys en centres de psiquiatria pública adquirint experiència en relació a tot l’espectre de l’anomenada “salut mental”. Molt més tard, en els anys 90, vaig començar a interessar-me per altres aproximacions més profundes a la psique humana i després de molts anys d’anàlisi personal, estudis i supervisió vaig obtenir l’acreditació internacional com a Analista Junguiana. Gràcies a tenir a Urà a la casa 8 i a Plutó a la casa 9, tots dos en Leo, sembla que la meva ànima no està massa còmoda habitant institucions ortodoxes. Vaig dimitir de la meva pertinença a la IAAP en 1998. L’estiu següent de titular-me com a analista, vaig anar a Suïssa a visitar la casa i l’Institut Jung, i la seva família ens va permetre conèixer la torrassa de Bollingen. Transitar pels espais privats de Carl Gustav Jung va donar absoluta constància a un model vital intens, vigorós, lliure i honest que ja havia intuït en llegir la seva obra i que es manté viu en mi fins avui. Ser vicepresidenta de la Fundació C.G. Jung m’ha suposat col·laborar en l’emocionant publicació en castellà del Libro rojo de Jung i en aquests projectes de divulgació de psicologia junguiana. Imparteixo seminaris de mitologia des de la mirada arquetipal des de fa anys i continuo gaudint enormement de la meva consulta privada. Dono les gràcies als déus i al meu daimon per haver-me murmurat aquest camí personal i professional tan profund i emocionant.
Detalls
Activitat: Seminari
Data: 16 d’octubre (divendres)
Horari: De 15,30 a 19,30h
Lloc: Entelequia Cultura
No de places: 12
Preu: 80€
Tens dubtes?