A LA RECERCA DE LA IMAGINACIÓ PERDUDA (curs presencial amb Laura Fernández)

Descripció del curs:

Que la realitat en la ficció és una convenció ho està deixant clar la forma en què això que hem anomenat realisme està evitant avui la realitat real, és a dir, les conseqüències de la pandèmia —l’ús de màscares, la distància social, i, en general, el món que ja no s’assembla al món i que, no obstant això, continua apareixent en allò que s’escriu avui—, així doncs per què no sortir a la recerca de la imaginació perduda? Per què no deixar-nos portar i inventar la nostra pròpia realitat?

“Per a mi, les històries són objectes trobats, com els fòssils en el sòl […] relíquies, fragments d’un món preexistent que no ha sortit a la llum. El treball de l’escriptor és usar les eines de la seva caixa per a desenterrar-les el més intacte que es pugui”, diu Stephen King de la manera en què concep les seves idees, idees que posa després en situació, i que, de manera intuïtiva, deixa que s’obrin camí i siguin elles els qui construeixin la història. Qui està al comandament sinó la imaginació, de la forma més lliure imaginable?

No és aquest un taller sobre escriure gènere fantàstic sinó sobre aprendre a ser lliures, literàriament parlant. Abandonar el mapa, començar a fer servir la brúixola, i permetre que la nostra història es conti a si mateixa. A fer servir la nostra imaginació per a donar forma al món en el qual la nostra història transcorre, i a la manera en què pot fer-ho sense donar res per suposat. Per què deixar fora tot allò que se’ns ocorri quan això és el que precisament necessita la nostra història per a ser nostra?

La imaginació, no la intel·ligència, és el que ens fa humans, va deixar dit Terry Pratchett, i en aquest taller li donarem la mà perquè sigui ella, i no tota la resta, l’automatisme d’allò que King considera “l’arrest domiciliari”, és a dir, la sola idea d’una trama que estigui per sobre del que, de veritat, volem explicar, la que prengui el control. Perquè només quan el faci, crearem una cosa única. Ja que només quan ho faci, ens trobarem com a escriptors.

Com deia Thomas Pynchon, “tots som una sala plena de gent”. I ha arribat el moment de començar a conèixer-la.