ANNE CARSON: Una introducció (Ernesto Hernández Busto)

Poques obres contemporànies desconcerten i sedueixen tant com les d’Anne Carson. Helenista de formació, poeta, assagista, traductora i moltes altres coses, la canadenca ha construït durant més de tres dècades una obra que es resisteix a les etiquetes. El seu recent Premi Nobel de Literatura convida a un públic més ampli a descobrir-la. Aquest curs vol ser una porta d’entrada al seu univers. No es tracta d’un recorregut exhaustiu, sinó una primera cartografia de les obsessions que donen forma a la seva poètica.

Començarem pels gèneres ambigus. Carson escriu «novel·les en vers» com a Autobiografia de Rojo, assajos que es llisquen cap al poema i conferències que són veritables performances. També ha escrit una triava convertida en llibre-objecte, Nox. Aquesta indisciplina formal no és un capritx avantguardista, sinó una manera de pensar. Cada matèria troba la forma que exigeix, i la frontera entre erudició i lirisme es torna un espai fèrtil de tensió.

Ens detindrem després en el eros «dolçamarg», l’expressió amb què Carson recupera, seguint a Safo, l’adjectiu grec glukupikron. En el seu assaig Eros dulceamargo, el desig apareix com a experiència de falta i de vora. Es desitja el que no es té, i és la distància la que ho manté viu. Llegirem passatges d’aquest assaig juntament amb poemes i traduccions on l’amor, l’abandó, el misticisme i el dol s’escriuen amb una mescla singular de fredor analítica i nuesa emocional.

El tercer eix serà la tradició clàssica. Carson no tracta als grecs com un museu, sinó com una conversa en curs. Safo, Estesícoro, Eurípides i Helena conviuen en la seva obra amb Proust, Vigilen, Simone Weil i Emily Brontë, i tots ells resideixen d’alguna manera en el nostre present. Explorarem com reescriu mites i fragments per a interrogar urgències que són pròpies.

Finalment, abordarem la funció de la traducció, que en Carson és alhora ofici i mètode poètic. Les seves versions de Safo i d’Eurípides revelen a una traductora per a qui traduir és una altra manera d’escriure i de llegir el perdut.

No es requereix coneixement previ de l’obra de Carson ni del grec antic, només curiositat i disposició per a deixar-se desconcertar per una de les veus més singulars de la literatura actual.