PABLO D’ORS neix a Madrid, en 1963, en el si d’una família d’artistes i es forma en un ambient cultural alemany. És nét de l’assagista i crític d’art Eugenio d’Ors, fill d’una filòloga i d’un mèdic dibuixant, i deixeble del monjo i teòleg Elmar Salmann.

Després de graduar-se a Nova York i estudiar Filosofia i Teologia a Roma, Praga i Viena –on s’especialitza en germanística–, es doctora a Roma en 1996 amb una tesi titulada «Teopoètica: Teologia de l’experiència literària». És ordenat sacerdot en 1991, i destinat a la missió claretiana d’Hondures. De tornada a Espanya, compagina el seu treball pastoral -com a coadjutor parroquial primer i com a capellà universitari i hospitalari després- amb una labor docent com a professor de Dramatúrgia i d’Estètica Teològica en diversos centres superiors d’Espanya i de l’Argentina. Després de conèixer al jesuïta Franz Jalics, en 2014 fongui l’associació «Amics del Desert», la finalitat de la qual és aprofundir i difondre la contemplació des d’un cep cristià. Poc després és nomenat conseller del Pontifici Consell de la Cultura per designació expressa del papa Francesc.

La seva trajectòria com a novel·lista comença l’any 2000. Totes les seves obres, emparentades principalment amb la literatura de Franz Kafka, Hermann Hesse i Milan Kundera, han tingut un excel·lent acolliment per la crítica. El reconeixement del públic li arriba amb la seva Trilogía del silencio, conformada per El amigo del desierto (Anagrama, 2009-2015), l’aclamada Biografía del silencio (Siruela, 2012), que continua constituint un autèntic fenomen editorial, i El olvido de sí (Pre-textos, 2013), un homenatge a Charles de Foucauld, explorador del Marroc i ermità al Sàhara, de qui se’l considera fill espiritual. Actualment, acaba de publicar Biografia de la luz (Galaxia Gutenberg, 2021), editorial que ha reeditat tota la seva obra anterior.