MARTA MARÍN-DÒMINE és escriptora i investigadora, va ser directora del Born Centre de Cultura i Memòria entre el 2021 i el 2023. Ha estat professora a la Wilfrid Laurier University de Waterloo (Canadà), on ha dirigit el Center for Memory and Testimony Studies. També ha col·laborat amb grups de recerca sobre memòria i literatura testimonial a la Universitat de Barcelona i a la Université Paris-Sorbonne. La seva investigació i creació literària giren entorn els exilis i la memòria, les herències i l’oblit. Sempre estirant el fil de la memòria, ha realitzat les pel·lícules documentals The Vengeance of the Apple. Argentinians in Toronto (2010) i Mémoire Juive du Quartier Marolles-Midi, 1930-1942 (2012). Ha escrit el guió del vídeo Refugi amb imatges de Carla Simó, per a la sèrie Un vocabulari per al futur, comisionada pel CCCB (2020).

L’any 2017 va realitzar la instal·lació audiovisual Je vous offre les oiseaux / Us ofereixo els ocells al Museu d’Història de Barcelona, en homenatge a les víctimes de l’Holocaust, ara itinerant en diversos centres culturals. Ha publicat Fugir era el més bell que teníem (Club Editor, 2019, Huir fue lo más bello que tuvimos, Galaxia Gutenberg, 2020), premi Ciutat de Barcelona d’assaig 2019, premi Joaquim Amat-Piniella 2019, i premi Serra d’Or de novel·la 2020. Recentment ha publicatat Ellas, un comentari sobre la relació amorosa femenina a través del teatre del Segle d’Or y ha col·laborat com autora en el Decameró del Teatre Nacional de Catalunya.

El seu últim llibre és Diré que m’ho he inventat (2023, Eds. 62, Premi St Joan BBVA de literatura catalana).