Descripció:
Safo és considerada per alguns com la primera dona poeta d’Occident. Si Homer parlava de batalles i herois, Safo parlava d’emocions i ho descrivia de tal manera que Plató la va considerar la desena musa. S’ha conservat poca obra escrita però, una vegada més, ha transcendit més la llegenda i les (moltes) especulacions sobre el personatge que la qualitat literària, el talent o la innovació.
Se la coneix com Safo de Lesbos, l’illa on va néixer, a tocar de l’Àsia Menor -actual Turquia-. Les dones d’aquesta zona gaudien de més llibertat que en nuclis com Atenes o Esparta. Sembla que Safo educava noies joves de l’aristocràcia en literatura, música, dansa i altres arts.
Ara bé, així com hem sentit a parlar de l’acadèmia de Plató o el Liceu d’Aristòtil, la imatge d’una mestra i el seu cercle de dones, reunides soles en algun lloc remot d’una illa del Mediterrani era ( i és) tan xocant i seductora que ha generat rius de tinta i de pintura, fins al punt que de “Lesbos” en derivarà el terme “lesbiana” i “lesbianisme”. El conjunt és tan irresistible que ha fet volar la imaginació de molts artistes que han volgut fixar una imatge idíl·lica d’aquest entorn femení conegut com “la casa de les servidores de les muses”. Llegir els versos de Safo descrivint el desig i invocant a Afrodita, deessa de l’amor, no fa més que perpetuar aquest rubor.
Mireia Rosich:
Directora del Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú des de l’any 2003. Historiadora de l’Art i Màster en Patrimoni Cultural.
Ha publicat articles en nombroses revistes d’art i catàlegs d’exposicions. Sent passió per la mitologia, i en els darrers anys s’ha especialitzat en l’estudi dels mites i la simbologia de diferents tradicions, especialment la Grècia clàssica. D’aquí neix la idea dels Chill-out de mites i art, un cicle de xerrades mensuals des de l’any 2016, en què reflexiona sobre figures femenines de la mitologia i les seves representacions artístiques.
Al suplement cultural del diari El Punt Avui va publicar la sèrie “Des del laberint” (2015-2018) sobre aquesta temàtica.
Recentment ha publicat, amb Mònica Álvarez, el llibre “La presència del Prado: episodis d’una història”, sobre el dipòsit del gran museu madrileny a Vilanova.