Descripció:

Aquest taller és un viatge de viatges. És un vol per Orient Mitjà i una travessia pel cor humà. És una visita a altres modes de viure, de relacionar-se i d’assaborir el temps.

És una invitació a sortir d’un palau de cristall per a endinsar-se en un món tangible on l’abstracte es fa concret, on l’eteri es transforma en cossos i el joc, aparentment inofensiu, es converteix en una cosa seriosa.

És un camí enmig d’una guerra i l’intent de sobreviure en ella: com s’estima, com es viu, què es pensa? Què ens salva?

És un trajecte pels reptes i obstacles del periodisme, per la veritat i la mentida, la realitat i la ficció, la distinció entre la veritat i la falsedat. És també una manera d’aprendre a observar el món, de mirar als altres, de mirar-nos.

Finalment i més important, aquest taller serà expedició per la memòria i la identitat, per allò que ens construeix i ens explica dins d’una comunitat, d’un veïnat, d’una societat, d’un país. Escrutar als altres ens ajuda a saber qui som, ens situa davant el mirall, ens ajuda a saber com explicar-nos.

“Som les paraules que usem”, va escriure José Saramago. “Només parlant comprenem”, va reflexionar la filòsofa Hannah Arendt. “Les guerres sempre comencen molt abans que se senti el primer tret, comencen amb un canvi del vocabulari en els mitjans”, va advertir el reporter polonès Kapuściński.

L’ús de les paraules ens defineix i condiciona la nostra actualitat. El mal ús de les mateixes -o la seva absència- ens danya. El silenci, la incomunicació i l’ocultació generen prejudicis, estigmatització, malentesos, solitud, desconeixement. Fins i tot en el més desesperançador dels nostres presents “sempre ens queda la facultat de negar el nostre consentiment”, va escriure Primo Levi, i per a això són necessàries paraules i accions.

Aquest viatge serà una navegació per la facultat de defensar la decència, de nomenar l’esperança, de reivindicar la memòria, d’entonar un crit d’auxili, d’assenyalar la injustícia, de protegir els drets, de no pervertir les paraules, de preservar la veritat. De protegir el foc de Prometeu quan els déus volen llevar-nos-els per a deixar-nos en la més completa foscor.

Per a pujar-vos a aquest vaixell de periodisme, drets humans, memòria, relacions humanes i internacionals, de consciència i d’esperança, algunes recomanacions (no necessàries):

Películas:

Un día más con vida (Premio Goya mejor película de animación)
Los gritos del silencio
Las flores de Harrison

Libros:

«El hombre mojado no teme la lluvia. Voces de Oriente Medio» (Olga Rodríguez)
«Mujer en guerra» (Maruja Torres)
«Eichmann en Jerusalén o Los orígenes del totalitarismo» (Hannah Arendt)

La professora:

OLGA RODRÍGUEZ és periodista i escriptora, especialitzada en informació internacional, Orient Mitjà i Drets Humans. Va treballar durant més d’una dècada en la Cadena SER, Quatre, CNN+, i ha col·laborat en mitjans com Público, El País, RNE o El Periódico. Forma part del grup fundador de eldiario.es.

Ha cobert alguns dels esdeveniments més importants dels últims 20 anys a Orient Pròxim i Mitjà, com la II Intifada Palestina, la invasió de l’Iraq, el conflicte a l’Afganistan, les revoltes àrabs o la crisi dels refugiats. A més ha estat corresponsal o enviada especial a Líban, Iemen, Síria, Egipte, els Estats Units o Mèxic i també ha prestat especial atenció als problemes socials a Espanya.

És autora de diversos llibres, entre ells Aquí Bagdad (2004) El hombre mojado no teme la lluvia. Voces de Oriente Medio (2009) i Yo muero hoy: Las revueltas en el mundo árabe (2012). Coguionista de la pel·lícula de ficción En los márgenes.

Premi honoris causa Pimentel Fonseca 2018, concedit a Itàlia, Periodista Enfocada Lupa 2016, Premi Periodisme Associació Pro Drets Humans d’Espanya 2015, Premi Enfocament de Periodisme 2014, Premi Club Internacional de la Premsa al Millor Treball Informatiu 2006, Premi Pluma de la Paz 2005, Premi Túria 2003 pel seu treball des de Bagdad, Premi col·lectiu Ortega y Gasset 2003 o Premi Ondas col·lectiu 2002.

El lloc:

El retir es durà a terme a l’hotel La Sala de Camós, que gaudirem en exclusiva. Situat en un racó amagat enmig del bosc, als peus de la muntanya de Rocacorba, just davant de l’església romànica de Sant Vicenç de Camós. Està situat a tan sols deu minuts de Banyoles i el seu mític llac, vint minuts del poble medieval de Besalú i trenta del centre de Girona. Un lloc ideal per a gaudir de la tranquil·litat, la naturalesa, la cultura i la gastronomia local.

L’establiment compta amb nombrosos jardins, porxos i una piscina. Disposa d’habitacions amb diferent capacitat d’allotjament, totes amb bany privat. Algunes de les suites contenen dues cambres, separades per un passadís i el bany, la qual cosa resulta ideal per als qui comparteixin habitació.

Desplaçaments:

Opció de coordinar el transport des de Barcelona en una mini van pels assistents que el requereixin (consulta’ns).