Descripció:
Una vegada vaig sentir dir que caldrien tres vides per llegir els Assajos de Montaigne (1533-1592). Com sigui que probablement no les tenim, ens convindria –amb la que tenim– acostar-nos al savi del Périgord per a escoltar el que té per explicar-nos.
“Els altres formen l’home; jo el descric [récite] i en represento un de particular, ben mal format, que, si hagués d’afaiçonar-lo de nou, el faria ben diferent del que és”, escrivia Michel de Montaigne en els seus Assajos (III, ii). Aquest home “mal format” ja està fet, però com sigui que el món és un perpetu vaivé i “tot hi és en moviment constant” (III, ii), en un instant tot haurà canviat i, per tant, aquest home, aquest “jo”, també.
El “jo” de Montaigne, com el “jo” de tot ésser humà és un “jo” en moviment i quan l’autor ens parla de les seves inseguretats, dubtes i vacil·lacions, les seves malalties i confusions, els seus encerts i capacitats, la seva curiositat i els seus desitjos, sembla que ens està parlant dels nostres “jos”.
En aquest seminari reflexionarem sobre el pensament de Montaigne, tot parant particular atenció a qüestions com aquest “jo” canviant, els colonialismes, el suïcidi, l’amistat, la malenconia, el penediment, l’educació. Convindrà recordar amb Montaigne que: “[No] hi ha ciència tan àrdua que la de saber viure bé i naturalment aquesta vida; i que de les nostres malalties, la més salvatge és menysprear el nostre ésser” (III, xiii). Potser sí que necessitaríem tres vides.
Referència bibliogràfica de les cites en la traducció de Vicent Alonso a Editorial Proa.
Lectura recomanada (no obligatoria) d’alguns Assajos:
I ii. La tristesa
I xxvii. L’amistat
I xxx. Els caníbals
II iii. Costum de l’illa de Ceos
II xxxv. Tres bones dones
II xxxvii. La semblança dels fills amb els pares
III ii. El penedir-se
III xiii. L’experiència
La professora:
ROSA RIUS GATELL és professora honorífica de Filosofia en la Universitat de Barcelona i integrant del Seminari Filosofia i Gènere – ADHUC (Centre de Reserca Teoría, Gènere, Sexualitat) des de la seva fundació. Les seves recerques se centren en la filosofia del Renaixement i el pensament de les dones en diferents períodes de la història, especialment segles XVI i XX. Ha traduït obres de filòsofes com Jeanne Hersch i Rachel Bespaloff.
És editora de diversos volums col·lectius, entre els quals cal recordar: Pensadoras del Siglo XX. Aportaciones al pensamiento filosófico y político (2011) i Lectoras de Simone Weil (2013), tots dos amb Fina Birulés. Entre les seves publicacions destaquen “Il Principe” de Maquiavelo. Primera traducció espanyola basada en un manuscrit inèdit (2010), coautora Montserrat Casas, així com l’assaig introductori i les notes crítiques a la Història de les dones filòsofes de Gilles Ménage (4a reimpr. 2023) i articles com: «À la recherchedonis savoirs anciens. Simone Weil dans l’air dutemps» (2014), «María Zambrano et l’art qui faitvoir» (2015), «De la bellesa, l’art i la pintura “veritable” en Simone Weil» (2017), «Simone Weillectora de Maquiavel» (2018), «María Zambrano, notes sobre l’alegria i el dolor» (2021), «Notis sud le rôle de l’art chez María Zambrano et Simone Weil» (2023).
Detalls
Activitat: Jornada filosòfica
Data: 21 de febrer 2026 (dissabte)
Horari: De 10,00 a 14,00h i de 16,00 a 18,00h (opcional dinar amb la professora)
Lloc: Entelequia Cultura (Dante Alighieri, 2, esc. B, 2n 2na, Barcelona)
Places: 12
Preu: 120€
Opció de pagament en dos terminis
Tens dubtes?