CAROLINA B. GARCÍA-ESTÉVEZ (Barcelona, 1980) és escriptora, arquitecta i doctora en Teoria i Història de l’Arquitectura per la Universitat Politècnica de Catalunya amb la tesi Opus angelicum. El imaginario arquitectónico de las Elegías de Duino, 1912-1922, guardonada amb el Premi Extraordinari en la seva edició 2014. És professora agregada Serra Húnterd’Història de l’Art i l’Arquitectura a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, i directora acadèmica del Màster en Teoria, Història i Cultura del MBArch (UPC).

Ha estat professora convidada de la Ruprecht-Karls-Universität Heidelberg, la University of Illinois Urbana-Champaign, i el Kunsthistorisches Institut in Florenz, alhora que ha participat com a ponent en la Accademia Nazionale di Sant Lucca de Roma, la Architectural Association School of Architecture de Londres, o la Society of Architectural Historians a Mont-real. És també sòcia fundadora de l’Associació d’historiadors de l’Arquitectura i l’Urbanisme (AhAU).

És autora i editora de monografies centrades en les correspondències entre l’arquitectura, l’art i la literatura com a via per a definir un nou origen de les avantguardes europees, amb especial dedicació a l’obra del poeta Rainer Maria Rilke. Entre alguns dels seus títols, cal esmentar Las catedrales de Francia, de Auguste Rodin (Abada editores, 2014), Barcelona recta y curva (MUHBA, 2017), Enric Miralles. Archigraphias, 1983-2000 (Abada editores, 2020), o la recent obra col·lectiva Las ciudades de Rilke (Publicacions de la Residència d’Estudiants, 2022).