RAMÓN ANDRÉS (Pamplona, 1955) és assagista, pensador i poeta.

Autor de Tiempo y caída. Temas de la poesía barroca (1994), Historia del suicidio en Occidente (2003), estudi ampliat i editat sota el títol: «Semper dolens». Historia del suicidio en Occidente (2015), No sufrir compañía. Escritos místicos sobre el silencio (2010/2015), Pensar y no caer (2016) i Filosofía y consuelo de la música (2020).

Gràcies a la seva formació musical també ha escrit llibres com Diccionario de instrumentos musicales (1995-2001), W. A. Mozart (2003/2006), Johann Sebastian Bach. Los días, las ideas y los libros (2005), Premi Ciutat de Barcelona 2006, El oyente infinito (2007). Reflexiones y sentencias sobre música. De Nietzsche a nuestros días, El mundo en el oído. El nacimiento de la música en la cultura, Diccionario de música, mitología, magia y religión, El luthier de Delft. Música, pintura y ciencia en tiempos de Vermeer i Spinoza y Claudio Monteverdi. ‘Lamento della Ninfa’.

Entre els seus llibres de poemes cal citar La línea de las cosas (1994; Premio Ciudad de Córdoba-Hiperión), La amplitud del límite (2000), Poesía reunida y aforismos(2016) i Los árboles que nos quedan (2020). També és autor del llibre d’aforismes Los extremos (2011).

En el 2015 va ser guardonat amb el Premi Internacional Príncipe de Viana de la Cultura per la seva trajectòria intel·lectual i literària. Des del 2017 és Acadèmic Corresponent  de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.

Esdeveniments amb l’autor

De les maneres de dir

VEURE

Virtual
7 de gener 2021