JAVIER VELAZA (Castejón, 1963) és filòleg i poeta. Catedràtic de Filologia Llatina en la Universitat de Barcelona, les seves línies de recerca principals són la literatura clàssica, l’epigrafia romana, la paleohispanística i la història de la transmissió textual, i ha publicat sobre aquests temes nombrosos llibres i tres centenars d’articles.

Investigador principal de l’equip LITTERA (Laboratori per a la recerca i tractament de textos epigràfics romans i antics), ha dirigit nombrosos projectes de recerca i ha organitzat diversos congressos. Pertany a diversos comitès i consells científics internacionals. En 2003 va rebre la Distinció de Recerca de la Generalitat de Catalunya i des de 2014 és membre corresponent de l’Institut Arqueològic Alemany. Entre 2018 i 2023 va ser president de la Secció Catalana de la Societat Espanyola d’Estudis Clàssics i des de 2023 és vicepresident de la Societat Espanyola d’Estudis Clàssics. En 2021 va ser nomenat membre del Consell Navarrès de la Cultura i les Arts. En 2023 va rebre el premi Archiletras a la recerca.

Ha estat director del Departament de Filologia Llatina de la UB, vicedegà de recerca i relacions internacionals i degà de la Facultat de Filologia i Comunicació de la Universitat de Barcelona.

Com a poeta, ha publicat Mar de amores y latines (Premi Ángel Urrutia, Medialuna Ediciones, Pamplona 1996), De un dios bisoño (Premi José Hierro, San Sebastián de los Reyes 1998), Los arrancados (Lumen, Barcelona 2002), Enveses (Premi Valencia, Hiperión, Madrid 2018), De mudanzas (Premi Tiflos, Madrid 2020), El campamento de los aqueos (Premi Melilla, Visor, Madrid 2022), Autología (Logroño 2022) i Las ignorancias (Premi Loewe, Visor, Madrid 2025). Poemes seus han estat inclosos en diverses antologies. Col·labora habitualment com a crític literari i musical amb diversos mitjans de comunicació.