MONTAIGNE: EL SEU JO, EL NOSTRE (Rosa Rius Gatell)

Descripció:

Una vegada vaig sentir que es necessitarien tres vides per a llegir els “Assajos” de Montaigne (1533-1592). Com probablement no les tenim, en convindria –amb la que tenim– acostar-nos al savi del Périgord per a escoltar tot el que ha d’explicar-nos.

“Els altres formen l’home; jo el descric [récite] i en represento un de particular, ben mal format, que, si hagués d’afaiçonar-lo de nou, el faria ben diferent del que és”, escrivia Michel de Montaigne en els seus “Assajos” (III, ii). Aquest home “mal format” ja està fet, però com sigui que el món és un perpetu vaivé i “tot hi és en moviment constant” (III, ii), en un instant tot haurà canviat i, per tant, aquest home, aquest “jo”, també.

El “jo” de Montaigne, com el “jo” de tot ésser humà és un “jo” en moviment i quan l’autor ens parla de les seves inseguretats, dubtes i vacil·lacions, les seves malalties i confusions, els seus encerts i capacitats, la seva curiositat i els seus desitjos, sembla estar parlant-nos dels nostres “jos”

En aquest seminari reflexionarem sobre el pensament de Montaigne, prestant particular atenció a qüestions com aquest “jo” canviant, els colonialismes, el suïcidi, l’amistat, la melancolia, el penediment, l’educació. Convindrà recordar amb Montaigne que: “[No] hi ha ciència tan àrdua que la de saber viure bé i naturalment aquesta vida; i que de les nostres malalties, la més salvatge és menysprear el nostre ésser” (III, xiii). Pot ser, sí, necessitaríem tres vides.

Referència bibliográfica de les cites de la traducció de Vicent Alonso a Editorial Proa.

Lectures recomenades d’alguns Assajos (no és obligatorio llegir-los)

I ii. La tristesa

I xxvii. L’amistat

I xxx. Els caníbals

II iii. Costum de l’illa de Ceos

II xxxv. Tres bones dones

II xxxvii. La semblança dels fills amb els pares

III ii. El penedir-se

III xiii. L’experiència