Descripció:

Vida i símbol essencial és un curs en el qual l’experiència es transforma en saviesa a través del reconeixement de les fites espirituals que es despleguen al llarg de la vida. Aprendre a identificar-les és essencial per a endinsar-nos en la comprensió dels nostres anhels més profunds, aquells que només en el llenguatge del callat amor la nostra consciència s’atreveix a revelar.

Els símbols que han sustentat la nostra tradició espiritual, juntament amb els mites que els narren, articularan les classes al llarg dels tres trimestres que componen el curs. De la mateixa manera, s’abordarà l’aprenentatge d’un llenguatge originari que, en silenci, dialoga amb la intimitat del nostre ésser com un alè continu i inspirador.

Es tracta d’un curs en el qual l’ensenyament teòric s’integrarà amb la pràctica.

Estructura:

El curs s’estructura en tres cicles de tres sessions cadascun i una sessió addicional de tancament cada trimestre per a posar en comú els quaderns/experiència de cada participant i oferir una visió conclusiva del trajecte/aprenentatge de cadascun dels diferents temes abordats durant el trimestre.

S’impartirà en modalitat presencial i en línia, en diferents dates i horaris. Les sessions en línia, per a preservar la privacitat tant de la professora com dels i les assistents, no es gravaran.

El curs es preveu tancar en un retir de cap de setmana per als i les participants que desitgin assistir. S’informarà oportunament.

Descripció:

Vida i símbol essencial és un curs en el qual l’experiència es transforma en saviesa a través del reconeixement de les fites espirituals que es despleguen al llarg de la vida. Aprendre a identificar-les és essencial per a endinsar-nos en la comprensió dels nostres anhels més profunds, aquells que només en el llenguatge del callat amor la nostra consciència s’atreveix a revelar.

Els símbols que han sustentat la nostra tradició espiritual, juntament amb els mites que els narren, articularan les classes al llarg dels tres trimestres que componen el curs. De la mateixa manera, s’abordarà l’aprenentatge d’un llenguatge originari que, en silenci, dialoga amb la intimitat del nostre ésser com un alè continu i inspirador.

Es tracta d’un curs en el qual l’ensenyament teòric s’integrarà amb la pràctica.

Estructura:

El curs s’estructura en tres cicles de tres sessions cadascun i una sessió addicional de tancament cada trimestre per a posar en comú els quaderns/experiència de cada participant i oferir una visió conclusiva del trajecte/aprenentatge de cadascun dels diferents temes abordats durant el trimestre.

S’impartirà en modalitat presencial i en modalitat online en diferents dates i horaris.

El curs es preveu tancar en un retir de cap de setmana per als i les participants que desitgin assistir. S’informarà oportunament.

“El claro del bosque es un lugar intacto  que parece haberse abierto en ese solo instante.”

María Zambrano

Descripció

Claros del bosque va aparèixer en 1977, en un moment especial de la trajectòria vital de María Zambrano, quan es trobava apurant els últims anys del seu llarg i accidentat exili en una petita ferme del Jura Francés, situada en la Pièce, molt aprop de la ciutat suïssa de Ginebra. Aquesta obra té un caràcter ambivalent en el conjunt de la producció zambraniana: d’una banda, manté una clara continuïtat, quant a la seva temàtica, amb la resta dels seus llibres antecessors, perquè veurem en ella plantejats i recapitulats els dos grans eixos temàtics dels seus assajos precedents: d’una part, la necessitat de crear un espai de visibilitat pel ésser amagat de l’home que li posi en sintonia amb l’origen sagrat de la vida i, d’una altra, l’exigència d’un nou mètode de coneixement que faci possible aquesta visibilitat. D’altra banda, és una obra rupturista en el seu mode expositiu respecte als seus escrits anteriors, en tant posa en marxa el que es denomina la “raó poètica”, una raó que se serveix del símbol i de la metàfora com a vehicle de pensament, dotant al discurs zambranià d’un major hermetisme comprensiu.

Aquest retir té com a objectiu una lectura atenta de Claros del bosque, que ens permetrà aprofundir tant en els seus principals temes, com en la gramàtica simbòlica de l’autora. Amb això, podrem tenir un millor acostament a la filosofia de Zambrano.

La trobada, a més, inclou una ruta pels llocs segovians de l’autora, ciutat en la qual va viure des de 1910 fins a 1926 i en la qual va forjar el seu univers filosòfic.

El programa

Divendres, 4 de setembre

 17,00h Benvinguda i primera sessió del seminari.

 21,00h sopar al restaurant de l’hotel San Antonio el Real.

Dissabte, 5 de setembre

 Sessió matinal: Ruta a peu pels llocs segovians de Maria Zambrano amb explicacions de Mercedes Gómez Blesa.

 Dinar en el restaurant La Acekia

 Sessió de tarda: Continuació del seminari a la sala de l’hotel

 Sopar lliure

Diumenge, 6 de setembre

 Sessió matinal: Última sessió del seminari a la sala de l’hotel

 Dinar de cloenda (opcional) i comiat

Edicions recomanades:

Claros del Bosque, María Zambrano (Cátedra). Edició i estudi introductori de Mercedes Gómez Blesa

«És un defecte comú entre els homes no tenir en compte la tempesta quan fa bonança»

En una cèlebre carta dirigida a Francesco Vettori, Maquiavel narra a l’amic la seva jornada a l’exili. Li explica que, avançada la tarda, després de treure’s la roba de cada dia, “plena de fang i llot”,  i de posar-se “robes reials i curials”, entra al seu escriptori. Aleshores, vestit adequadament, s’introdueix a les “corts dels homes antics”. Els parla, els pregunta per les raons de les seves accions i ells li responen. Per aquesta carta, datada el 10 de desembre de 1513, sabem que havia redactat un opuscle, De principatibus. Es tracta de la primera menció del que coneixem com El Príncep.

Podia imaginar-se Maquiavel que el setembre de 2026 “conversaríem” amb ell a Entelequia per reflexionar després sobre la corrupció, la realitat concreta, els aduladors, la virtut i la fortuna, l’oportunitat i l’atenció, la previsió? Només a tall d’exemple, Maquiavel advertia en el capítol XXIV de El Príncep que “és un defecte comú entre els homes no tenir en compte la tempesta quan fa bonança”. Recents desastres naturals ens obliguen a considerar el seu advertiment sobre la imprevisió.

Aquesta sessió és una invitació a pensar amb Maquiavel algunes de les qüestions plantejades en el seu tractat que, més de cinc-cents anys després!, no deixen de sorprendre’ns per la seva innegable vigència.

L’experiència de Persèfone ocorre en cadascun de nosaltres quan tenim depressions sobtades o ens sentim atrapats per l’odi i ens tornem freds i insensibles, arrossegats cap avall, lluny de la vida, per una força que no podem veure i davant la qual fugiríem.

James Hillman. El somni i l’inframon

La mitologia és la psicologia de l’antiguitat com l’alquímia és la psicologia de l’edat mitjana. Estudiem els mites perquè són la base dels arquetips psicològics. La psicologia junguiana proposa que la realitat psíquica humana troba la seva gènesi en el pensament mític, les imatges arquetípiques del qual es relacionen i donen forma a la nostra vida psicològica actual. D’aquesta manera, els atributs simbòlics dels déus es manifesten en la psique dels éssers humans actuals en forma de representacions i metàfores. Podem comprendre la importància que adquireix l’estudi d’aquests relats per a la psique com faedora de símbols i mediadora entre la consciència diürna i l’inframon. El que Jung troba en endinsar-se en l’estudi dels diferents relats mitològics, així com en els seus posteriors estudis sobre alquímia, és un coneixement de l’essència arquetípica del diví, font de tot procés anímic, que permet establir una connexió amb l’humà; un saber que articula l’etern amb l’individual.

En el mite grec del rapte de Persèfone, filla de Deméter, per part del seu oncle Hades es mostra el paral·lelisme entre rapte i transformació. Un acte simbòlic repetit en gran quantitat de cultures que permet una experiència cap a un canvi de consciència. Si ho considerem des d’aquesta perspectiva, la jove virginal o koré deixarà de ser una nena innocent per a passar a viure com Persèfone, una dona sexuada i adulta. Ha estat obligada violentament per Hades a abandonar a la seva mare, casa seva, el seu món infantil i familiar, per a començar una nova vida sense protecció ni context conegut. Alguna cosa es mor en ella. De fet, alguna cosa ha de morir. Hades és un símbol equilibrador. L’experiència l’obligarà a la profunditat, a un canvi significatiu de posició psíquica. Persèfone, com la Caputxeta Vermella, és un bon exemple d’aquesta trobada necessària amb aspectes foscos i desconeguts de la vida, sovint inquietants i hostils, que canvia la nostra consciència i ens obliga a abandonar la ingenuïtat per sempre.

Persèfone ha estat per un temps la deessa de l’inframon però ha de tornar. El sorprenent en el mite és que ningú parlés sobre aquesta terrible experiència. Res sembla haver canviat. Cap de les dues, ni Persèfone ni Deméter sembla que s’hagin transformat. Totes dues deesses accepten les condicions de continuïtat cada sis mesos. S’instaura la prescripció del silenci i la negació de compartir l’ocorregut. Mai més parlaran d’això. És molt freqüent, per desgràcia, que quan les persones entren en crisis o es deprimeixen, desaprofitin l’oportunitat de comprendre el que les ha portades a tocar fons.

En aquest seminari aprofundirem en aquest aspecte tan rellevant del mite del rapte de Persèfone, en l’origen de la prescripció de silenci. Tots sabem que el silenci pot portar molt, moltíssim sofriment. I també molta solitud. I les paraules són l’únic remei veritable.

Lectura recomenada: La diosa silenciada. Una invitación al misterio de Perséfone (editorial Wunderkammer)