{"id":45400,"date":"2026-09-09T09:27:46","date_gmt":"2026-09-09T07:27:46","guid":{"rendered":"https:\/\/www.entelequiacultura.com\/?post_type=tribe_events&p=45400"},"modified":"2026-09-09T09:28:43","modified_gmt":"2026-09-09T07:28:43","slug":"pizarnik-eduardo-moga-2026","status":"publish","type":"tribe_events","link":"https:\/\/www.entelequiacultura.com\/ca\/esdeveniment\/pizarnik-eduardo-moga-2026\/","title":{"rendered":"ALEJANDRA PIZARNIK: el pentagrama de l’esquin\u00e7ament (Eduardo Moga)"},"content":{"rendered":"

Una an\u00e0lisi del turmentat equilibri entre ra\u00f3 i desra\u00f3, entre el dolor sentit i la pau buscada.<\/em><\/p>\n

Alejandra Pizarnik va viure una vida curta: es va su\u00efcidar, als trenta-sis anys, amb una sobredosi de Seconal. En la pissarra del seu estudi havia deixat escrit: \u00abNo vull anar\/ res m\u00e9s\/ que fins al fons\u00bb. Aquesta voluntat d’aconseguir el m\u00e9s profund va governar la seva atribolada exist\u00e8ncia des que va descobrir, molt aviat, que l’escriptura \u2014la poesia\u2014 podia consolar-la, i fins i tot a redimir-la, de la dolorosa obligaci\u00f3 de ser. En Pizarnik, tot \u00e9s desig d’abisme, per\u00f2 no per a submergir-se en el desconegut, sin\u00f3 per a emergir a un coneixement guaridor: en el m\u00f3n, que la defugia, que l’a\u00efllava; en la paraula, els ossos de la qual vol esgarrapar i la foscor de la qual, convertir en una altra llum; en l’amor, al qual va donar mil turmentades voltes; en si mateixa, aixafada per una sensibilitat inclement i una intel\u00b7lig\u00e8ncia que la sotmetia a una lucidesa atro\u00e7. El seu llenguatge, d’una for\u00e7a exorbitant, per\u00f2, al mateix temps, d’una delicadesa gaireb\u00e9 insuportable, electritza amb imatges convulses, amb paradoxes que persegueixen restaurar la unitat trencada, amb desc\u00e0rregues de clarivid\u00e8ncia i tristesa que commouen tant com desafien. El jo i la fe en la paraula sostenen la literatura d’Alejandra Pizarnik, i tots dos es concerten per a llaurar una obra nocturna, per\u00f2 en la qual brilla un sol resplendent, recorreguda per escarpaments i enfonsaments, feta de trossos de dona tartamuda i exiliada.<\/p>\n

El seu amic Andr\u00e9 Pieyre de Mandiargues va escriure: \u00abRellegeixo amb freq\u00fc\u00e8ncia els teus poemes i els dono a llegir i els tinc amor. S\u00f3n bufons animals una mica cruels, una mica neurast\u00e8nics i tendres; s\u00f3n bufons animals: cal alimentar-los i acaronar-los; s\u00f3n precioses feres cobertes de pell, potser una esp\u00e8cie de xinxilles: cal donar-los sang de luxe i car\u00edcies. Tinc amor als teus poemes; voldria que fessis molts i que els teus poemes difonguessin per tot arreu l’amor i el terror\u00bb.<\/p>\n

I Julio Cort\u00e1zar: \u00abEm va fer mal el teu llibre [Els treballs i les nits], \u00e9s tan teu, sos tan v\u00f3s en cada l\u00ednia, tan reticentment clara, tant per sota i per endins. (\u2026) el que sento \u00e9s el mateix que enfront d’alguns (molt pocs) quadres o dibuixos surrealistes: que estic de l’altre costat per un segon, que m’han fet passar, que soc v\u00f3s, que estic penjant de la punta de la tela com una d’aquestes aranyes vermelles que hi ha a la Proven\u00e7a i que tenen, sembla, alian\u00e7a amb el Fosc. (\u2026) Els teus poemes em semblen petit\u00edssims gravats o, millor encara, cilindres babil\u00f2nics\u2026\u00bb.<\/p>\n

En aquest seminari donarem una visi\u00f3 sint\u00e8tica per\u00f2 integral de la poli\u00e8drica poesia d’Alejandra Pizarnik i es llegiran, analitzaran i comentaran dos dels seus poemes: \u00abLa jaula\u00bb i \u00abEl sue\u00f1o de la muerte o el lugar de los cuerpos po\u00e9ticos\u00bb.<\/div><\/div>\n

El professor:<\/h2><\/div><\/div>\n

\"\"<\/div><\/div><\/div>\n

EDUARDO MOGA (Barcelona, 1962) \u00e9s poeta, escriptor i cr\u00edtic literari. Ha publicat una vintena de poemaris, els m\u00e9s recents dels quals s\u00f3n T\u00fa no morir\u00e1s<\/em>\u00a0(Pre-Textos, 2021),\u00a0Hombre solo<\/em> (Huerga & Fierro, 2022) i Poemas enumerativos<\/em> (Olifante, 2024). La seva obra po\u00e8tica est\u00e0 reunida a Ser de incertidumbre<\/em>. 1994-2023 (Dilema, 2024). Tamb\u00e9 ha publicat diaris, assajos i llibres de viatges. Amb\u00a0La luz o\u00edda<\/em> (Rialp, 1996) va guanyar el premi Adon\u00e1is en 1995 i amb Insumisi\u00f3n<\/em> (Vaso Roto, 2013), el premi de la revista Quimera al millor llibre de poesia publicat a Espanya en 2013 i, els Estats Units el Latino Book Award.\u00a0 Exerceix la cr\u00edtica liter\u00e0ria en Letras Libres, Cuadernos Hispanoamericanos i T\u00faria, entre altres mitjans. Ha tradu\u00eft a Ramon Llull, Arthur Rimbaud, Charles Bukowski, William Faulkner, Carl Sandburg, Walt Whitman, Sharon Olds i Jay Wright, entre altres autors. En 2024 va guanyar el V Premi Lorenzo Gomis de Poesia pel poema \u00abLa casa\u00bb, i en 2025, el XXVIII Premi de Traducci\u00f3 \u00c1ngel Crespo per la seva traducci\u00f3 de Transfiguraciones, de Jay Wright. Ha codirigit la col\u00b7lecci\u00f3 de poesia de DVD Edicions i dirigit l’Editora Regional d’Extremadura i el Pla de Foment de la Lectura de la regi\u00f3. \u00c9s director adjunt de Gest. Revista de Literatura, Art i Pensament. Mant\u00e9 el blog Cor\u00f3nicas de Espa\u00f1ia.<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>\n