{"id":44100,"date":"2025-12-18T20:03:11","date_gmt":"2025-12-18T19:03:11","guid":{"rendered":"https:\/\/www.entelequiacultura.com\/?post_type=tribe_events&p=44100"},"modified":"2026-02-22T08:04:31","modified_gmt":"2026-02-22T07:04:31","slug":"montaigne-2026","status":"publish","type":"tribe_events","link":"https:\/\/www.entelequiacultura.com\/ca\/esdeveniment\/montaigne-2026\/","title":{"rendered":"MONTAIGNE: EL SEU JO, EL NOSTRE (Rosa Rius Gatell)"},"content":{"rendered":"
<\/div><\/div>\n

Descripci\u00f3:<\/h2>\n

Una vegada vaig sentir dir que caldrien tres vides per llegir els Assajos<\/em> de Montaigne (1533-1592). Com sigui que probablement no les tenim, ens convindria \u2013amb la que tenim\u2013 acostar-nos al savi del P\u00e9rigord per a escoltar el que t\u00e9 per explicar-nos.<\/p>\n

\u201cEls altres formen l\u2019home; jo el descric [r\u00e9cite<\/em>] i en represento un de particular, ben mal format, que, si hagu\u00e9s d\u2019afai\u00e7onar-lo de nou, el faria ben diferent del que \u00e9s\u201d, escrivia Michel de Montaigne en els seus Assajos<\/em> (III, ii). Aquest home \u201cmal format\u201d ja est\u00e0 fet, per\u00f2 com sigui que el m\u00f3n \u00e9s un perpetu vaiv\u00e9 i \u201ctot hi \u00e9s en moviment constant\u201d (III, ii), en un instant tot haur\u00e0 canviat i, per tant, aquest home, aquest \u201cjo\u201d, tamb\u00e9.<\/p>\n

El \u201cjo\u201d de Montaigne, com el \u201cjo\u201d de tot \u00e9sser hum\u00e0 \u00e9s un \u201cjo\u201d en moviment i quan l\u2019autor ens parla de les seves inseguretats, dubtes i vacil\u00b7lacions, les seves malalties i confusions, els seus encerts i capacitats, la seva curiositat i els seus desitjos, sembla que ens est\u00e0 parlant dels nostres \u201cjos\u201d.<\/p>\n

En aquest seminari reflexionarem sobre el pensament de Montaigne, tot parant particular atenci\u00f3 a q\u00fcestions com aquest \u201cjo\u201d canviant, els colonialismes, el su\u00efcidi, l\u2019amistat, la malenconia, el penediment, l\u2019educaci\u00f3. Convindr\u00e0 recordar amb Montaigne que: \u201c[No] hi ha ci\u00e8ncia tan \u00e0rdua que la de saber viure b\u00e9 i naturalment aquesta vida; i que de les nostres malalties, la m\u00e9s salvatge \u00e9s menysprear el nostre \u00e9sser\u201d (III, xiii). Potser s\u00ed que necessitar\u00edem tres vides.<\/p>\n

Refer\u00e8ncia bibliogr\u00e0fica de les cites en la traducci\u00f3 de Vicent Alonso a Editorial Proa.<\/p>\n

Lectura recomanada (no obligatoria) d’alguns Assajos<\/em>:<\/p>\n

I\u00a0ii. La tristesa
\nI\u00a0xxvii. L’amistat
\nI\u00a0xxx. Els can\u00edbals
\nII\u00a0iii. Costum de l’illa de\u00a0Ceos
\nII\u00a0xxxv. Tres bones dones
\nII\u00a0xxxvii. La semblan\u00e7a dels fills amb els pares
\nIII\u00a0ii. El penedir-se
\nIII xiii. L’experi\u00e8ncia<\/div><\/div>\n[\/column_2]\n

La professora:<\/h2><\/div><\/div>\n

\"\"<\/div><\/div><\/div>\n

\n

ROSA RIUS GATELL \u00e9s professora honor\u00edfica de Filosofia en la Universitat de Barcelona i integrant del Seminari Filosofia i G\u00e8nere \u2013 ADHUC (Centre de Reserca Teor\u00eda, G\u00e8nere, Sexualitat) des de la seva fundaci\u00f3. Les seves recerques se centren en la filosofia del Renaixement i el pensament de les dones en diferents per\u00edodes de la hist\u00f2ria, especialment segles XVI i XX. Ha tradu\u00eft obres de fil\u00f2sofes com Jeanne Hersch i Rachel Bespaloff.<\/p><\/div>\n

\n

\u00c9s editora de diversos volums col\u00b7lectius, entre els quals cal recordar:\u00a0Pensadoras del Siglo XX. Aportaciones al pensamiento filos\u00f3fico y pol\u00edtico<\/em>\u00a0(2011) i\u00a0Lectoras de Simone Weil<\/em>\u00a0(2013), tots dos amb Fina Birul\u00e9s. Entre les seves publicacions destaquen\u00a0\u201cIl Principe\u201d de Maquiavelo. Primera traducci\u00f3 espanyola basada en un manuscrit in\u00e8dit<\/em>\u00a0(2010), coautora Montserrat Casas, aix\u00ed com\u00a0l\u2019assaig introductori i les notes cr\u00edtiques a la\u00a0Hist\u00f2ria de les dones fil\u00f2sofes<\/em>\u00a0de Gilles M\u00e9nage (4a reimpr. 2023) i articles com: \u00ab\u00c0 la recherchedonis savoirs anciens. Simone Weil dans l\u2019air dutemps\u00bb (2014), \u00abMar\u00eda Zambrano et\u00a0l\u2019art qui faitvoir\u00bb (2015), \u00abDe la bellesa, l\u2019art i la pintura \u201cveritable\u201d en Simone Weil\u00bb (2017), \u00abSimone Weillectora de Maquiavel\u00bb (2018), \u00abMar\u00eda Zambrano, notes sobre l\u2019alegria i el dolor\u00bb (2021), \u00abNotis sud le r\u00f4le de l\u2019art chez Mar\u00eda Zambrano et Simone Weil\u00bb (2023).<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>\n[\/column_1]<\/div>\n