{"id":41996,"date":"2024-12-04T17:35:17","date_gmt":"2024-12-04T16:35:17","guid":{"rendered":"https:\/\/www.entelequiacultura.com\/?post_type=tribe_events&p=41996"},"modified":"2025-01-15T07:22:31","modified_gmt":"2025-01-15T06:22:31","slug":"hannah-arendt-fantauzzi-2","status":"publish","type":"tribe_events","link":"https:\/\/www.entelequiacultura.com\/ca\/esdeveniment\/hannah-arendt-fantauzzi-2\/","title":{"rendered":"HANNAH ARENDT: LA RESPONSABILITAT (Stefania Fantauzzi)"},"content":{"rendered":"

Descripci\u00f3:<\/strong><\/h2>\n

Hannah Arendt (Hannover, 1906 – Nova York, 1975) \u00e9s una de les pensadores m\u00e9s importants del segle XX. Va reflexionar sobre el totalitarisme, l’holocaust i les circumst\u00e0ncies que poden\u00a0portar\u00a0un \u00e9sser hum\u00e0 a cometre atrocitats.<\/p>\n

Tota la seva vida i obra est\u00e0 travessada pel tema de la responsabilitat, personal i col\u00b7lectiva. L’any 1933, amb l’ascens del nacionalsocialisme, fuig d’Alemanya i decideix oposar-se al moviment a trav\u00e9s de les seves reflexions. En els anys quaranta va discutir sobre la responsabilitat del poble jueu per a combatre el nazisme i tamb\u00e9 va assumir la responsabilitat de dissentir de les pol\u00edtiques sionistes de la seva \u00e8poca. Despr\u00e9s de la guerra, va ser molt cr\u00edtica amb l’administraci\u00f3 Adenauer per la seva retic\u00e8ncia a assenyalar i jutjar als nazis.<\/p>\n

Va estar present en el judici d’Eichmann a Jerusal\u00e9n en 1961 com a corresponsal de la revista estatunidenca New Yorker. El seu tractament del judici va donar lloc a noves preguntes sobre la responsabilitat. Del seu relat sobre el judici i sobre la personalitat de l’acusat va sorgir el seu llibre Eichmann a Jerusalem<\/em>.<\/p>\n

Davant aquestes experi\u00e8ncies i reflexions, Hannah Arendt s’oposa a la idea de culpa col\u00b7lectiva, ja que desdibuixa la distinci\u00f3 entre qui s\u00f3n realment responsables i culpables i els que no col\u00b7laboren amb el mal. De fet, all\u00ed on tots s\u00f3n culpables, ning\u00fa pot ser jutjat.<\/p>\n

Aquest plantejament no t\u00e9 com a objectiu donar propostes normatives a nivell moral, sin\u00f3 el d’evidenciar la capacitat de discernir per a oposar-se a la indifer\u00e8ncia i, en definitiva, esdevenir responsable.<\/div><\/div>\n

La professora:<\/h2><\/div><\/div>\n

\"\"<\/div><\/div><\/div>\n

<\/div>\n
\n

STEFANIA FANTAUZZI \u00e9s llicenciada en Filosofia per la Universitat de Bolonya i doctora en filosofia per la Universitat de Barcelona. \u00c9s investigadora del Seminari Filosofia i G\u00e8nere de la Universitat de Barcelona i del grup GAPP (Grup arendti\u00e0 de pensament i pol\u00edtica) i professora de Filosofia a la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona. Els seus interessos estan adre\u00e7ats a la filosofia pol\u00edtica i aplicada. Ha treballat sobretot el pensament de Hannah Arendt, i G\u00fcnther Anders, autors sobre els quals ha publicat diferents articles i assajos. Compagina la feina de recerca amb treballs de traducci\u00f3 i edici\u00f3. Entre ells destaquen la traducci\u00f3 a l’itali\u00e0 de Come fare cose con i ricordi<\/em> (Roma: Casini, 2009) i I brutti scherzi del passato<\/em> (Torino: Bollati Boringhieri, 2010) de Manuel Cruz, la traducci\u00f3 al castell\u00e0 de Democracia surgente <\/em>Barcelona:\u200b\u200b Herder 2022) d’Adriana Cavarero l’edici\u00f3 dels escrits de Hannah Arendt a la Revista Aufbau compilats en el volum Participar del m<\/em>\u00f3n<\/em> (Mallorca: Lleonard Muntaner, 2020) de l’assaig La desobedi\u00e8ncia civil<\/em> d’Arendt (Mallorca: Lleonard Muntaner 2022) i de L’ home a dalt del pont<\/em> de G\u00fcnther Anders (Barcelona: Club Editor, 2023).<\/p>\n

\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>\n