{"id":41666,"date":"2024-10-15T18:39:51","date_gmt":"2024-10-15T16:39:51","guid":{"rendered":"https:\/\/www.entelequiacultura.com\/?post_type=tribe_events&p=41666"},"modified":"2024-12-30T08:50:05","modified_gmt":"2024-12-30T07:50:05","slug":"kollwitz-weil-rosa-rius","status":"publish","type":"tribe_events","link":"https:\/\/www.entelequiacultura.com\/ca\/esdeveniment\/kollwitz-weil-rosa-rius\/","title":{"rendered":"K\u00c4THE KOLLWITZ I SIMONE WEIL: CONTRA LA GUERRA I LA INJUST\u00cdCIA (Rosa Rius)"},"content":{"rendered":"

Descripci\u00f3:<\/strong><\/h2>\n

Hi havia una vegada un m\u00f3n que no estava en conflicte. Quan? On? No sabria dir-ho. Ni tan sols podria assegurar que hagu\u00e9s existit. El que s\u00ed puc dir \u00e9s que en el moment en qu\u00e8 Europa va estar sumida en les dues grans guerres mundials, amb el seu subseg\u00fcent (per a la primera) i previ (per a la segona) per\u00edode d’entreguerres, tan conflictiu, una artista, K\u00e4the Kollwitz (1867-1945) i una fil\u00f2sofa, Simone Weil (1909-1943), van convidar a indagar les arrels de la injust\u00edcia i la viol\u00e8ncia.<\/p>\n

Davant tant de dolor i desemparament, ambdues van actuar per a incitar a qui mir\u00e9s les seves obres (Kollwitz) o lleg\u00eds els seus textos (Weil) a reflexionar sobre el que desitjaven transmetre. K\u00e4the Kollvitz es va servir de pinzells, burins, tintes, planxes, corrons, martells, malls, per\u00f2 tamb\u00e9 de l’escriptura; Simone Weil, per part seva, va emprar folis, quaderns, llapis i plomes. Conscients de l’\u00e8poca en qu\u00e8 vivien i alertant de l’arribada d’Hitler, van utilitzar les seves eines per a denunciar tant d’horror. I ho van fer sense renunciar a la bellesa ni a l’amor.<\/p>\n

En aquest seminari llegirem cartes de Kollwitz i fragments dels seus diaris, i mirarem<\/em> les seves litografies, xilografies, escultures, pintures i gravats en els quals plasma el nivell de resist\u00e8ncia del qual s\u00f3n capaces les persones. \u00abDies vindran en els que la gent a penes entendr\u00e0 aquesta edat. Degu\u00e9 haver estat aix\u00ed despr\u00e9s de la guerra dels Trenta anys\u2026 El pitjor \u00e9s que cada guerra ja comporta la guerra que la contestar\u00e0. Cada guerra \u00e9s contestada amb una nova guerra\u00bb, observava en 1944. El 16 d’abril de 1945 escrivia: \u00abLa guerra m’acompanya fins al final dels meus dies\u00bb. K\u00e4the Kollvitz va morir el 22 d’abril. Al maig d’aquell mateix any acabava a Europa la Segona Guerra Mundial.<\/p>\n

Despr\u00e9s passarem a la intempestiva Simone Weil per a analitzar, en particular, els seus breus, per\u00f2 intensos assajos \u00abReflexions sobre la guerra\u00bb, \u00abNo comencem una altra vegada la guerra de Troia\u00bb i \u00abLa Il\u00edada o el poema de la for\u00e7a\u00bb, del qual no em resisteixo a transcriure el seu \u00edncipit a mode de tast \u00abEl veritable heroi, el veritable tema, el centre de la Il\u00edada<\/em> es la for\u00e7a. La for\u00e7a exercida pels homes, la for\u00e7a que sotmet els homes, la for\u00e7a davant la qual es contrau la carn humana\u00bb. \u00a0Ens detindrem tamb\u00e9 en la carta que va dirigir, probablement en 1938, a Georges Bernanos, el millor testimoniatge de la seva experi\u00e8ncia en la guerra civil espanyola, que \u00e9s dif\u00edcil llegir \u00absense temor i tremolor\u00bb.<\/p>\n

NOTA: una setmana abans del seminari es lliurar\u00e0 un dossier de textos a les persones inscrites.<\/div><\/div>\n

La professora:<\/h2><\/div><\/div>\n

\"\"<\/div><\/div><\/div>\n

\n

ROSA RIUS GATELL<\/a> \u00e9s professora honor\u00edfica de Filosofia en la Universitat de Barcelona i integrant del Seminari Filosofia i G\u00e8nere \u2013 ADHUC (Centre de Reserca Teor\u00eda, G\u00e8nere, Sexualitat) des de la seva fundaci\u00f3.<\/p>\n<\/div>\n

\n

Les seves recerques se centren en la filosofia del Renaixement i el pensament de les dones en diferents per\u00edodes de la hist\u00f2ria, especialment segles XVI i XX. Ha tradu\u00eft obres de fil\u00f2sofes com Jeanne Hersch i Rachel Bespaloff.<\/p>\n<\/div>\n

\n

\u00c9s editora de diversos volums col\u00b7lectius, entre els quals cal recordar:\u00a0Pensadoras del Siglo XX. Aportaciones al pensamiento filos\u00f3fico y pol\u00edtico<\/em>\u00a0(2011) i\u00a0Lectoras de Simone Weil<\/em>\u00a0(2013), tots dos amb Fina Birul\u00e9s. Entre les seves publicacions destaquen\u00a0\u201cIl Principe\u201d de Maquiavelo. Primera traducci\u00f3 espanyola basada en un manuscrit in\u00e8dit<\/em>\u00a0(2010), coautora Montserrat Casas, aix\u00ed com\u00a0l\u2019assaig introductori i les notes cr\u00edtiques a la\u00a0Hist\u00f2ria de les dones fil\u00f2sofes<\/em>\u00a0de Gilles M\u00e9nage (4a reimpr. 2023) i articles com: \u00ab\u00c0 la recherchedonis savoirs anciens. Simone Weil dans l\u2019air dutemps\u00bb (2014), \u00abMar\u00eda Zambrano et\u00a0l\u2019art qui faitvoir\u00bb (2015), \u00abDe la bellesa, l\u2019art i la pintura \u201cveritable\u201d en Simone Weil\u00bb (2017), \u00abSimone Weillectora de Maquiavel\u00bb (2018), \u00abMar\u00eda Zambrano, notes sobre l\u2019alegria i el dolor\u00bb (2021), \u00abMar\u00eda Zambrano. Escribir la pintura, pensarla\u00bb (2022), \u00abNotes sur le r\u00f4le de l\u2019art chez Mar\u00eda Zambrano et Simone Weil\u00bb (2023). <\/span><\/p>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>\n