{"id":41586,"date":"2024-08-04T12:48:39","date_gmt":"2024-08-04T10:48:39","guid":{"rendered":"https:\/\/www.entelequiacultura.com\/?post_type=tribe_events&p=41586"},"modified":"2024-09-29T08:43:06","modified_gmt":"2024-09-29T06:43:06","slug":"melancolia-rosa-rius-2","status":"publish","type":"tribe_events","link":"https:\/\/www.entelequiacultura.com\/ca\/esdeveniment\/melancolia-rosa-rius-2\/","title":{"rendered":"LA PERSIST\u00c8NCIA DE LA MELANCOLIA (Rosa Rius)"},"content":{"rendered":"

Descripci\u00f3 del taller:<\/strong><\/h2>\n

Mil melancolies diferents \u2013paraules, imatges- obliguen a posar-nos d’acord abans de referir-nos a una melancolia en concret.<\/p>\n

Des dels seus or\u00edgens, la melancolia es va vincular a estats dolorosos de l’\u00e9sser hum\u00e0. A la Flor\u00e8ncia del Quattrocento<\/em>, el pensador Marsilio Ficino va heretar una imatge d’ella fonamentalment negativa, que es va disposar a revisar. Despr\u00e9s de dignificar-la, va proposar situar-la en la base de la personalitat excepcional.<\/p>\n

No \u00e9s l’objectiu del nostre taller efectuar una an\u00e0lisi exhaustiva de la noci\u00f3 de melancolia que va poder heretar Ficino, per\u00f2 resulta extremadament il\u00b7luminador seguir els passos des del seu naixement en el Corpus hipocr\u00e0tic<\/em> fins al Renaixement. Resulta m\u00e9s il\u00b7luminador encara continuar el viatge fins als nostres dies per a comprovar la seva insist\u00e8ncia o, millor, la seva persist\u00e8ncia en la filosofia, l’art, la poesia, i no sols. Aquest trajecte s\u00ed que ser\u00e0 un dels objectius del nostre taller.<\/div><\/div>\n

La professora:<\/h2><\/div><\/div>\n

\"\"<\/div><\/div><\/div>\n

\n

ROSA RIUS GATELL<\/a> \u00e9s professora honor\u00edfica de Filosofia en la Universitat de Barcelona i integrant del Seminari Filosofia i G\u00e8nere \u2013 ADHUC (Centre de Reserca Teor\u00eda, G\u00e8nere, Sexualitat) des de la seva fundaci\u00f3.<\/p>\n<\/div>\n

\n

Les seves recerques se centren en la filosofia del Renaixement i el pensament de les dones en diferents per\u00edodes de la hist\u00f2ria, especialment segles XVI i XX. Ha tradu\u00eft obres de fil\u00f2sofes com Jeanne Hersch i Rachel Bespaloff.<\/p>\n<\/div>\n

\n

\u00c9s editora de diversos volums col\u00b7lectius, entre els quals cal recordar:\u00a0Pensadoras del Siglo XX. Aportaciones al pensamiento filos\u00f3fico y pol\u00edtico<\/em>\u00a0(2011) i\u00a0Lectoras de Simone Weil<\/em>\u00a0(2013), tots dos amb Fina Birul\u00e9s. Entre les seves publicacions destaquen\u00a0\u201cIl Principe\u201d de Maquiavelo. Primera traducci\u00f3 espanyola basada en un manuscrit in\u00e8dit<\/em>\u00a0(2010), coautora Montserrat Casas, aix\u00ed com\u00a0l\u2019assaig introductori i les notes cr\u00edtiques a la\u00a0Hist\u00f2ria de les dones fil\u00f2sofes<\/em>\u00a0de Gilles M\u00e9nage (4a reimpr. 2023) i articles com: \u00ab\u00c0 la recherchedonis savoirs anciens. Simone Weil dans l\u2019air dutemps\u00bb (2014), \u00abMar\u00eda Zambrano et\u00a0l\u2019art qui faitvoir\u00bb (2015), \u00abDe la bellesa, l\u2019art i la pintura \u201cveritable\u201d en Simone Weil\u00bb (2017), \u00abSimone Weillectora de Maquiavel\u00bb (2018), \u00abMar\u00eda Zambrano, notes sobre l\u2019alegria i el dolor\u00bb (2021), \u00abMar\u00eda Zambrano. Escribir la pintura, pensarla\u00bb (2022), \u00abNotes sur le r\u00f4le de l\u2019art chez Mar\u00eda Zambrano et Simone Weil\u00bb (2023). <\/span><\/p>\n<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>\n