{"id":41439,"date":"2024-07-09T12:34:31","date_gmt":"2024-07-09T10:34:31","guid":{"rendered":"https:\/\/www.entelequiacultura.com\/?post_type=tribe_events&p=41439"},"modified":"2024-10-31T11:04:14","modified_gmt":"2024-10-31T10:04:14","slug":"joseph-roth-berta-ares","status":"publish","type":"tribe_events","link":"https:\/\/www.entelequiacultura.com\/ca\/esdeveniment\/joseph-roth-berta-ares\/","title":{"rendered":"LA IMAGINACI\u00d3 PROF\u00c8TICA DE JOSEPH ROTH (Berta Ares)"},"content":{"rendered":"

Descripci\u00f3:<\/h2>\n

En 2024 es compleixen 130 anys del naixement de Joseph Roth i 85 anys de la seva defunci\u00f3 i de la primera edici\u00f3 de La llegenda del sant bevedor<\/em>, una par\u00e0bola que t\u00e9 plena vig\u00e8ncia.<\/p>\n

El seminari dedicat al genial escriptor abordar\u00e0 el seu treball des de tres perspectives \u00edntimament unides: la imaginaci\u00f3 educada en el coneixement de les principals corrents liter\u00e0ries, art\u00edstiques i espirituals de la cultura europea; la imaginaci\u00f3 exeg\u00e8tica pr\u00f2pia d’una m\u00edstica creativa i no dogm\u00e0tica, modelada a la calor de grans crisis socials i pol\u00edtiques; i la imaginaci\u00f3 prof\u00e8tica, fruit de les dues anteriors, que va fer de Joseph Roth un dels escriptors m\u00e9s l\u00facids del segle XX.<\/p>\n

Des d’aquesta perspectiva, el seminari planteja un recorregut comparatista entre la \u201cmirada\u201d d’aquest escriptor i altres fonamentals del camp de la literatura, la filosofia i l’art. D’aquesta manera, abordarem l’Europa del segle XX i aprofundirem en algunes de les q\u00fcestions que avui ens interpel\u00b7len i expliquen el nostre present.<\/p>\n

Prenem com a punt de partida La llegenda del sant bevedor<\/em> i farem refer\u00e8ncia a obres dels escriptors Miguel de Cervantes, Maca Haderlap, Franz Kafka, Ruth Kl\u00fcger, Irene Nemirovski, George Orwell, Josep Pla i Olga Tokarczuk; els pensadors Hannah Arendt, Walter Benjamin, Friedrich Nietzsche i Simone Weil; i, finalment, els artistes visuals Francisco de Goya, Wilhelm Lehmbruck i Marc Chagall.<\/p>\n

Finalitzarem la sessi\u00f3 amb un homenatge a la imaginaci\u00f3 com a refugi i a com el text ens interpel\u00b7la en el nostre incert present.<\/p>\n

El seminari s’estructurar\u00e0 en dues sessions:<\/p>\n

Al mat\u00ed:<\/p>\n

    \n
  • Imaginaci\u00f3 educada<\/li>\n
  • Imaginaci\u00f3 exeg\u00e9tica<\/li>\n
  • Imaginaci\u00f3 prof\u00e8tica<\/li>\n<\/ul>\n

    A la tarda:<\/p>\n

      \n
    • La imaginaci\u00f3 com a refugi<\/li>\n<\/ul>\n

      Bibliografia<\/strong> (no \u00e9s necessari haver-la llegit per a assistir al seminari)<\/p>\n

      Narrativa:<\/p>\n

      Miguel de Cervantes: El Quixot<\/em>
      \nMaca Haderlap: L’\u00e0ngel de l’oblit<\/em>
      \nFranz Kafka: diversos
      \nRuth Kl\u00fcger: Continuar vivint<\/em>
      \nIrene Nemirovski: Suite francesa<\/em> i Un nen prodigi<\/em>
      \nGeorge Orwell: Homenatge a Catalunya <\/em>i El poder i la paraula<\/em>
      \nJosep Pla: La inflaci\u00f3 alemanya: Cr\u00f2niques catalanes<\/em> 1923-1924 (Ed. Xavier Pla)
      \nOlga Tokarczuk: Els llibres de Jacob<\/em><\/p>\n

      Filosofia:<\/p>\n

      Hannah Arendt: La condici\u00f3 humana, L’origen del Totalitarisme i Nosaltres, els refugiats<\/em>
      \nWalter Benjamin: El narrador, Tesi sobre el concepte d’hist\u00f2ria, L’obra d’art en l’\u00e8poca de la seva reproductibilitat<\/em>
      \nFriedrich Nietzsche: L’origen de la trag\u00e8dia, La gaya ci\u00e8ncia, Aix\u00ed va parlar Zaratrusta<\/em>
      \nSimone Weil: La gravetat i la gr\u00e0cia<\/em><\/p>\n

      Art:<\/p>\n

      Francisco de Goya: Res. Aix\u00f2 dir\u00e0<\/em> (1814-1815)
      \nWilhelm Lehmbruck: El caigut<\/em> (1916)
      \nMarc Chagall: Crucifixi\u00f3 blanca<\/em> (1938)<\/div><\/div>\n

      \n

      La professora:<\/h2>\n<\/blockquote><\/div><\/div>\n

      \"\"

      \u00a9 Marco Senesi<\/p><\/div><\/div><\/div><\/div>\n

      BERTA ARES Y\u00c1\u00d1EZ \u00e9s periodista i investigadora cultural.<\/p>\n

      Llicenciada en Periodisme per la Universitat Pontif\u00edcia de Salamanca, postgrau de recerca en la Universitat de Tel Aviv (Beca MAEC-AECI), M\u00e0ster en Estudis comparats de Literatura, Art i Pensament per la Universitat Pompeu Fabra, i Doctora en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra amb la tesi \u00abEl mito de la creaci\u00f3n en La leyenda del santo bebedor<\/em>, de Joseph Roth. Contrapo\u00e9tica de redenci\u00f3n en el umbral de la II Guerra Mundial\u00bb. Premi Nacional Tesi Doctoral 2021 SECR i Premi Extraordinari de Doctorat UPF.<\/p>\n

      Ha publicat en Editorial Acantilado\u00a0La leyenda del santo bebedor, legado y testamento de Joseph Roth<\/em> (2022).<\/p>\n

      Col\u00b7labora amb mitjans com El Pa\u00eds<\/em>,\u00a0Jot Down<\/em>, Mercurio<\/em>, El Cultural<\/em>, Canal Europa<\/em>, Revista de Letras<\/em> y Letras Libres.<\/em><\/p>\n

      Forma part de l\u2019equip de comisariat de Encuentro Internacional de cultura, arte y pensamiento\u00a0Encuentros de Pamplona \/ \u00a0Iru\u00f1eko Topaketak 72\/22\u00a0i de la Bienal de los Encuentros \/\u00a0Iru\u00f1eko Topaketak\u00a0a celebrar en 2024, que dirigeix el poeta i assagista Ram\u00f3n Andr\u00e9s.<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>\n