{"id":37702,"date":"2022-11-23T11:41:27","date_gmt":"2022-11-23T10:41:27","guid":{"rendered":"https:\/\/www.entelequiacultura.com\/?post_type=tribe_events&p=37702"},"modified":"2022-12-10T20:35:30","modified_gmt":"2022-12-10T19:35:30","slug":"victoriacirlot-2","status":"publish","type":"tribe_events","link":"https:\/\/www.entelequiacultura.com\/ca\/esdeveniment\/victoriacirlot-2\/","title":{"rendered":"EL MITE DEL GRIAL (Victoria Cirlot)"},"content":{"rendered":"
\n

Descripci\u00f3:<\/h2>\n<\/blockquote>\n

En aquest taller s’abordar\u00e0 el mite del grial des dels textos medievals i la seva iconografia en la seva etapa de construcci\u00f3, entre els anys 1180 i 1230, \u00e9s a dir, des de Chr\u00e9tien<\/span> de Troyes fins a La Queste<\/span> del saint<\/span> Graal<\/em>. Es tracta de comprendre a quina pregunta hist\u00f2rica va respondre aquesta po\u00e8tica del grial, escrita en franc\u00e8s i en alemany antics (amb Wolfram von<\/span> Eschenbach<\/span> i el seu Parzival<\/span><\/em>), per a seguidament plantejar si el mite continua responent-nos en la modernitat (des del Parsifal<\/em> de Richard Wagner) a q\u00fcestions centrals de la nostra exist\u00e8ncia, com ara la vida concebuda com una cerca incessant de sentit, la necessitat de reconeixement \u00abde l’altre\u00bb i el sentiment compassiu davant la desgr\u00e0cia i el sofriment.<\/p>\n

Lectures recomanades<\/strong> (no \u00e9s obligatori llegir-les per a assistir al taller)<\/em><\/p>\n

    \n
  • Chr\u00e9tien de Troyes, Li Contes del Graal. El Cuento del Grial, <\/em>edici\u00f3 de Mart\u00edn de Riquer, El Acantilado, Barcelona. El Acantilado, reediciones.<\/li>\n
  • Cirlot, Victoria, Grial. Po\u00e9tica y mito (s. XII-XV), <\/em>Siruela, Madrid, 2014<\/li>\n
  • Cirlot, Victoria, Luces del grial, <\/em>Alpha Decay, Barcelona, 2017<\/li>\n
  • L\u00e9vi-Strauss, C., \u201cDe Chr\u00e9tien de Troyes a Richard Wagner\u201d, en La mirada distante, <\/em>Argos Vergara, Barcelona, 1985 (s’enviar\u00e0 l’article per correo un cop feta la inscripci\u00f3)<\/li>\n
  • Simone Weil, La agon\u00eda de una civilizaci\u00f3n y otros escritos de Marsella, <\/em>Trotta, Madrid, 2022<\/li>\n<\/ul><\/div><\/div>\n
    \n

    La professora:<\/h2>\n<\/blockquote><\/div><\/div>\n

    \"\"<\/div><\/div><\/div>\n

    VICTORIA CIRLOT (Barcelona 1955) \u00e9s catedr\u00e0tica de Filologia Rom\u00e0nica en la Facultat d\u2019Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, i Directora de l\u2019Institut Universitari de Cultura en aquesta Universitat.<\/p>\n

    S\u2019ha dedicat a l\u2019estudi de l\u2019Edat mitjana: cultura cavalleresca i m\u00edstica. Va realitzar diverses traduccions de novel\u00b7les art\u00fariques dels segles XII i XIII del franc\u00e8s antic, com per exemple Perlesvaus o El alto libro del Grial\u00a0<\/em>(publicat en Siruela amb diverses reedicions) i tamb\u00e9 de l\u00edrica trovadoresca (Jaufr\u00e9 Rudel,\u00a0El amor de lonh<\/em>, Columna, Barcelona 1998). Entre els seus llibres dedicats a la novel\u00b7la art\u00farica destaca Figuras del destino. Mitos y s\u00edmbolos de la Europa medieval\u00a0<\/em>(Siruela, Madrid 2005). En l\u2019\u00e0mbit de la m\u00edstica medieval s\u2019ha ocupat de Hildegard von Bingen (Vida y visiones de Hildegard von Bingen<\/em>, Siruela, Madrid 1997-2006), aix\u00ed com d\u2019altres escriptores m\u00edstiques (La mirada interior. Escritoras m\u00edsticas y visionarias de la Edad Media<\/em>, Siruela, Madrid 2008, en col\u00b7laboraci\u00f3).<\/p>\n

    Ha treballat sobre el fenomen visionari en estudis comparatius de l\u2019Edat mitjana i segle XX : Hildegard von Bingen y la tradici\u00f3n visionaria de Occidente\u00a0<\/em>(Herder, Barcelona 2005) i en La visi\u00f3n abierta. El mito del Grial y el surrealismo<\/em>\u00a0(Siruela, Madrid 2010). El seu \u00faltim llibre \u00e9s Ariadna abandonada. Nietzsche trabaja en el mito<\/em>\u00a0(AlphaDecay, 2021).<\/p>\n

    \u00c9s directora de la col\u00b7lecci\u00f3 El \u00e1rbol del Paraiso de l\u2019editorial Siruela. Tamb\u00e9 s\u2019ha ocupat de l\u2019edici\u00f3 de l\u2019obra del seu pare, el poeta i autor del Diccionario de s\u00edmbolos<\/em>, Juan Eduardo Cirlot.<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>\n