{"id":37328,"date":"2022-10-02T20:20:49","date_gmt":"2022-10-02T18:20:49","guid":{"rendered":"https:\/\/www.entelequiacultura.com\/?post_type=tribe_events&p=37328"},"modified":"2023-01-15T20:26:58","modified_gmt":"2023-01-15T19:26:58","slug":"cursbertaares-2-2","status":"publish","type":"tribe_events","link":"https:\/\/www.entelequiacultura.com\/ca\/esdeveniment\/cursbertaares-2-2\/","title":{"rendered":"MITE: consci\u00e8ncia i quimera (Berta Ares)"},"content":{"rendered":"
\n

Descripci\u00f3:<\/h2>\n<\/blockquote>\n

En el seu llibre de mem\u00f2ries Continuar vivint<\/em>, la poeta d’origen austr\u00edac Ruth Kl\u00fcger (Viena, 1931-Irvine, Calif\u00f2rnia, 2020) compte que l’administraci\u00f3 alemanya del camp de Theresienstadt (en 1943) prohibia severament l’escolaritzaci\u00f3 dels nens. Hi havia pocs llibres i aquests circulaven de m\u00e0 en m\u00e0. Per\u00f2 el gran esdeveniment formador i transformador tenia lloc en una golfa. All\u00ed, el c\u00e8lebre rab\u00ed de Berl\u00edn Leo Baeck impartia les seves xerrades davant una audi\u00e8ncia que desbordava l’espai. Els parlava del mite de la creaci\u00f3 del m\u00f3n sense menysprear la ci\u00e8ncia. \u00abEns retornava el nostre llegat, la B\u00edblia, amb l’esperit de la Il\u00b7lustraci\u00f3, es podia posseir totes dues coses, el vell mite, la nova ci\u00e8ncia\u00bb. D’alguna manera, aquesta her\u00e8ncia narrativa, filos\u00f2fica i espiritual, la va salvar.<\/p>\n

Qu\u00e8 hi ha darrere de l’antic relat? De quina manera el mite expressa la condici\u00f3 humana? Potser en aquesta societat globalitzada en la qual domina l’inter\u00e8s per la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial i la tecnologia, resulti una empresa minorit\u00e0ria introduir-se en l’\u00e0mbit d’estudi del mite, no obstant aix\u00f2, com llegir el m\u00f3n sense recon\u00e8ixer el s\u00edmbol i el mite que despr\u00e9s d’ell sorgeix, sense comprendre la influ\u00e8ncia, significat i transcend\u00e8ncia de la tradici\u00f3 al llarg de la hist\u00f2ria de la humanitat?<\/p>\n

El mite no \u00e9s testimoniatge d’una cosa passada, sin\u00f3 del permanent. No \u00e9s una simple invenci\u00f3 po\u00e8tica; a trav\u00e9s d’ell s’exerceix una comprensi\u00f3 de la realitat humana i s’activen els mecanismes de la consci\u00e8ncia, de la imaginaci\u00f3, de la mem\u00f2ria i del reconeixement. En el taller bussejarem en mites, masculins i femenins, de diferents tradicions i que conformen el nostre imaginari. Ho farem a trav\u00e9s d’obres liter\u00e0ries, peces art\u00edstiques i cinematogr\u00e0fiques.<\/div><\/div>\n

\n

La professora:<\/h2>\n<\/blockquote><\/div><\/div>\n

\"\"

\u00a9 Marco Senesi<\/p><\/div><\/div><\/div><\/div>\n

BERTA ARES Y\u00c1\u00d1EZ \u00e9s periodista i investigadora cultural.<\/p>\n

Llicenciada en Periodisme per la Universitat Pontif\u00edcia de Salamanca, postgrau de recerca en la Universitat de Tel Aviv (Beca MAEC-AECI), M\u00e0ster en Estudis comparats de Literatura, Art i Pensament per la Universitat Pompeu Fabra, i Doctora en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra amb la tesi \u00abEl mito de la creaci\u00f3n en La leyenda del santo bebedor<\/em>, de Joseph Roth. Contrapo\u00e9tica de redenci\u00f3n en el umbral de la II Guerra Mundial\u00bb. Premi Nacional Tesi Doctoral 2021 SECR i Premi Extraordinari de Doctorat UPF.<\/p>\n

Ha publicat en Editorial Acantilado\u00a0La leyenda del santo bebedor, legado y testamento de Joseph Roth<\/em> (2022). Col\u00b7labora amb mitjans com Jot Down<\/em>, Mercurio<\/em>, El Cultural<\/em>, Canal Europa<\/em>, Revista de Letras<\/em> y Letras Libres<\/em>.<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>\n