{"id":36868,"date":"2022-02-14T19:35:47","date_gmt":"2022-02-14T18:35:47","guid":{"rendered":"https:\/\/www.entelequiacultura.com\/?post_type=tribe_events&p=36868"},"modified":"2022-05-15T10:35:13","modified_gmt":"2022-05-15T08:35:13","slug":"victoriacirlot","status":"publish","type":"tribe_events","link":"https:\/\/www.entelequiacultura.com\/ca\/esdeveniment\/victoriacirlot\/","title":{"rendered":"EL FENOMEN VISIONARI (taller presencial de Victoria Cirlot)"},"content":{"rendered":"
\n

Descripci\u00f3<\/h2>\n<\/blockquote>\n

Aquest taller proposa abordar el fenomen visionari des de perspectives diverses: la m\u00edstica femenina medieval (Hildegard von Bingen), l’art rom\u00e0nic (les teofan\u00edas dels absis) i la creaci\u00f3 art\u00edstica del segle XX. La confrontaci\u00f3 entre una cultura tradicional i sagrada com la medieval, amb una moderna, com ho va ser la del segle XX, permetr\u00e0 una comprensi\u00f3 contrastada d’aquest fenomen que no haur\u00e0 de ser relegat a un m\u00f3n estrany i lluny\u00e0 com \u00e9s el medieval, ni tampoc assistir a creacions art\u00edstiques, com les surrealistes, per exemple, buides de contingut.<\/div><\/div>\n

\n

La professora:<\/h2>\n<\/blockquote><\/div><\/div>\n

\"\"<\/div><\/div><\/div>\n

VICTORIA CIRLOT (Barcelona 1955) \u00e9s catedr\u00e0tica de Filologia Rom\u00e0nica en la Facultat d\u2019Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, i Directora de l\u2019Institut Universitari de Cultura en aquesta Universitat.<\/p>\n

S\u2019ha dedicat a l\u2019estudi de l\u2019Edat mitjana: cultura cavalleresca i m\u00edstica. Va realitzar diverses traduccions de novel\u00b7les art\u00fariques dels segles XII i XIII del franc\u00e8s antic, com per exemple Perlesvaus o El alto libro del Grial\u00a0<\/em>(publicat en Siruela amb diverses reedicions) i tamb\u00e9 de l\u00edrica trovadoresca (Jaufr\u00e9 Rudel,\u00a0El amor de lonh<\/em>, Columna, Barcelona 1998). Entre els seus llibres dedicats a la novel\u00b7la art\u00farica destaca Figuras del destino. Mitos y s\u00edmbolos de la Europa medieval\u00a0<\/em>(Siruela, Madrid 2005). En l\u2019\u00e0mbit de la m\u00edstica medieval s\u2019ha ocupat de Hildegard von Bingen (Vida y visiones de Hildegard von Bingen<\/em>, Siruela, Madrid 1997-2006), aix\u00ed com d\u2019altres escriptores m\u00edstiques (La mirada interior. Escritoras m\u00edsticas y visionarias de la Edad Media<\/em>, Siruela, Madrid 2008, en col\u00b7laboraci\u00f3).<\/p>\n

Ha treballat sobre el fenomen visionari en estudis comparatius de l\u2019Edat mitjana i segle XX : Hildegard von Bingen y la tradici\u00f3n visionaria de Occidente\u00a0<\/em>(Herder, Barcelona 2005) i en La visi\u00f3n abierta. El mito del Grial y el surrealismo<\/em>\u00a0(Siruela, Madrid 2010). El seu \u00faltim llibre \u00e9s Ariadna abandonada. Nietzsche trabaja en el mito<\/em>\u00a0(AlphaDecay, 2021).<\/p>\n

\u00c9s directora de la col\u00b7lecci\u00f3 El \u00e1rbol del Paraiso de l\u2019editorial Siruela. Tamb\u00e9 s\u2019ha ocupat de l\u2019edici\u00f3 de l\u2019obra del seu pare, el poeta i autor del Diccionario de s\u00edmbolos<\/em>, Juan Eduardo Cirlot.<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>\n