{"id":33806,"date":"2020-08-05T11:21:33","date_gmt":"2020-08-05T09:21:33","guid":{"rendered":"https:\/\/www.entelequiacultura.com\/?post_type=tribe_events&p=33806"},"modified":"2024-01-03T15:32:20","modified_gmt":"2024-01-03T14:32:20","slug":"safo","status":"publish","type":"tribe_events","link":"https:\/\/www.entelequiacultura.com\/ca\/esdeveniment\/safo\/","title":{"rendered":"ONLINE: Safo de Lesbos i el seu cercle de dones, a trav\u00e9s de l’art (Mireia Rosich)"},"content":{"rendered":"

Descripci\u00f3:<\/h2>\n

Safo \u00e9s considerada per alguns com la primera dona poeta d\u2019Occident. Si Homer parlava de batalles i herois, Safo parlava d’emocions i ho descrivia de tal manera que Plat\u00f3 la va considerar la desena musa. S’ha conservat poca obra escrita per\u00f2, una vegada m\u00e9s, ha transcendit m\u00e9s la llegenda i les (moltes) especulacions sobre el personatge que la qualitat liter\u00e0ria, el talent o la innovaci\u00f3.<\/p>\n

Se la coneix com Safo de Lesbos, l’illa on va n\u00e9ixer, a tocar de l’\u00c0sia Menor -actual Turquia-. Les dones d\u2019aquesta zona gaudien de m\u00e9s llibertat que en nuclis com Atenes o Esparta. Sembla que Safo educava noies joves de l’aristocr\u00e0cia en literatura, m\u00fasica, dansa i altres arts.<\/p>\n

Ara b\u00e9, aix\u00ed com hem sentit a parlar de l\u2019acad\u00e8mia de Plat\u00f3 o el Liceu d\u2019Arist\u00f2til, la imatge d’una mestra i el seu cercle de dones, reunides soles en algun lloc remot d’una illa del Mediterrani era ( i \u00e9s) tan xocant i seductora que ha generat rius de tinta i de pintura, fins al punt que de \u00abLesbos\u00bb en derivar\u00e0 el terme \u00ablesbiana\u00bb i \u00ablesbianisme\u00bb. El conjunt \u00e9s tan irresistible que ha fet volar la imaginaci\u00f3 de molts artistes que han volgut fixar una imatge id\u00edl\u00b7lica d\u2019aquest entorn femen\u00ed conegut com \u201cla casa de les servidores de les muses\u201d. Llegir els versos de Safo descrivint el desig i invocant a Afrodita, deessa de l\u2019amor, no fa m\u00e9s que perpetuar aquest rubor.<\/div><\/div><\/div>\n

Mireia Rosich:<\/h2>\n

\"\"<\/p>\n

Directora del Museu V\u00edctor Balaguer de Vilanova i la Geltr\u00fa des de l\u2019any 2003. Historiadora de l\u2019Art i M\u00e0ster en Patrimoni Cultural.<\/p>\n

Ha publicat articles en nombroses revistes d\u2019art i cat\u00e0legs d\u2019exposicions. Sent passi\u00f3 per la mitologia, i en els darrers anys s\u2019ha especialitzat en l\u2019estudi dels mites i la simbologia de diferents tradicions, especialment la Gr\u00e8cia cl\u00e0ssica. D\u2019aqu\u00ed neix la idea dels Chill-out de mites i art, un cicle de xerrades mensuals des de l’any 2016, en qu\u00e8 reflexiona sobre figures femenines de la mitologia i les seves representacions art\u00edstiques.<\/p>\n

Al suplement cultural del diari El Punt Avui<\/em> va publicar la s\u00e8rie \u00abDes del laberint\u00bb (2015-2018) sobre aquesta tem\u00e0tica.<\/p>\n

Recentment ha publicat, amb M\u00f2nica \u00c1lvarez, el llibre \u00abLa pres\u00e8ncia del Prado: episodis d\u2019una hist\u00f2ria\u00bb, sobre el dip\u00f2sit del gran museu madrileny a Vilanova.<\/div><\/div><\/div>\n