{"id":31990,"date":"2020-01-27T12:47:03","date_gmt":"2020-01-27T11:47:03","guid":{"rendered":"https:\/\/www.entelequiacultura.com\/?p=31990"},"modified":"2020-01-28T20:00:24","modified_gmt":"2020-01-28T19:00:24","slug":"aghata","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.entelequiacultura.com\/ca\/aghata\/","title":{"rendered":"Aghata per Sara Mesa i Pablo Mart\u00edn S\u00e1nchez"},"content":{"rendered":"

Hi ha llibres qu\u00e8 la seva g\u00e8nesi \u00e9s tan brillant com el seu contingut. I aix\u00f2 \u00e9s el que succeeix amb Aghata<\/em>, publicat per l’editorial La u\u00d1a RoTa.<\/p>\n

All\u00e0 per l’any 1850, els escriptors estatunidencs Herman Melville (autor de Moby Dick<\/em>) i Nathaniel Hawthorne (autor de La letra escarlata<\/em>) es coneixen enmig d’una tempesta que els obliga a refugiar-se sota un penyal durant hores, fins que amaina. A partir de llavors, encara que viuen a nom\u00e9s nou quil\u00f2metres de dist\u00e0ncia un de l’altre, mantenen una intensa relaci\u00f3 epistolar durant els dos anys que dura la seva amistat. Algunes de les cartes que Melville va remetre a Hawthorne estan recollides en Cartes a Hawthorne<\/em> d’Herman Melville, tradu\u00efdes per Carlos Bueno Vera i publicades per la mateixa editorial.<\/p>\n

Mitjan\u00e7ant la lectura d’aquesta correspond\u00e8ncia sabem que Melville, a trav\u00e9s d’un advocat, coneix el \u201ccas\u201d de l’Aghata: una jove que va salvar la vida a un mariner n\u00e0ufrag amb qui va acabar casant-se un any despr\u00e9s. Despr\u00e9s de quedar-se embarassada, l’home -anomenat Robertson-s’embarca i no torna fins transcorreguts disset anys. La mateixa nit que torna a la seva llar, promet a dona i filla que es quedar\u00e0 amb elles per sempre, per\u00f2 l’endem\u00e0 les torna a abandonar. A partir de llavors, mantindr\u00e0 algun contacte espor\u00e0dic amb Rebecca, la seva filla, a qui veur\u00e0 per \u00faltima vegada el dia previ a les seves noces. Alguns esdeveniments posteriors, que no us relatarem per a no fer spoiler<\/em>, comporten que alguns detalls d’aquesta intrigant hist\u00f2ria acabin registrats en documents legals.<\/p>\n

A en Melville li sembla un material preci\u00f3s per a escriure un relat i sol\u00b7licita a l’advocat que li havia parlat sobre el cas que li envi\u00ef tota la informaci\u00f3 que testimonia el succe\u00eft. Una vegada obtinguda, considera que qui millor pot escriure-ho, pot ser perqu\u00e8 li recorda a \u201cWakefield\u201d, \u00e9s el seu amic Hawthorne i aix\u00ed li ho proposa. Per\u00f2 aquest refusa la invitaci\u00f3 i li suggereix que l’escrigui ell mateix. No sabem amb certesa si ho va fer, hi ha hip\u00f2tesi sobre aquest tema, en tot cas mai va arribar a publicar-se.<\/p>\n

Cent cinquanta anys m\u00e9s tard, l’editorial La u\u00d1a RoTa, a manera de spin-off<\/em> de les Cartes a Hawthorne<\/em>, proposa a Sara Mesa<\/strong> i a Pablo Mart\u00edn S\u00e1nchez<\/strong> (autors amb els qui hem tingut el privilegi de comptar en Entel\u00e8quia Cultura) que, amb els detalls que Melville proporciona a Hawthorne a trav\u00e9s de les seves cartes, escriguin (cadascun pel seu compte) aquesta hist\u00f2ria que ha estat deambulant en l’aire durant un segle i mig. Un repte que tots dos accepten.<\/p>\n

Un reloj y tres chales<\/em>\u00a0\u00e9s el relat que escriu Sara Mesa, t\u00edtol que fa refer\u00e8ncia al regal de noces amb el qual el suposadament mort pare obsequia a Rebecca i al marit d’aquesta. Precisament \u00e9s ella, Rebecca, qui narra els fets en primera persona i en cap\u00edtols brev\u00edssims, com una successi\u00f3 d’imatges retingudes en la mem\u00f2ria. Sara Mesa, com \u00e9s habitual en la seva escriptura, at\u00e9n als detalls i a partir d’ells va tirant del fil amb el qual teixeix el relat. Estremeix la sensibilitat amb la qual dibuixa la psicologia i emocions de tots els personatges i la seva evoluci\u00f3. Un conte preci\u00f3s.<\/p>\n

Pedro Mart\u00edn S\u00e1nchez, qui titula el seu relat La historia de Aghata<\/em>, com a bon oulipi\u00e0 i reivindicador del car\u00e0cter l\u00fadic de la literatura, s’introdueix en la hist\u00f2ria no sols com a narrador sin\u00f3 com un personatge m\u00e9s del conte. De manera que la trama es trasllada al present i es localitza a Liverpool, on va tenir lloc l’\u00faltima trobada entre Melville i Hawthorne, l’any 1856, i on el protagonista viatja amb la seva dona. All\u00ed es troba amb un anci\u00e0 que acaba mostrant-li el manuscrit de \u201cLa isla de la cruz\u201d, la hist\u00f2ria sobre Aghata que aparentment Melville havia escrit per\u00f2 que mai es va publicar. D’aquesta forma, Mart\u00edn S\u00e1nchez, enginyosament reprodueix la que hagu\u00e9s estat l’escriptura de l’autor estatunidenc.<\/p>\n

Dues mirades, dos estils diferenciats, realitat i ficci\u00f3 entrella\u00e7ades, metaliteratura\u2026 y molt m\u00e9s en aquest llibre preci\u00f3s que us animem a llegir.<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Hi ha llibres qu\u00e8 la seva g\u00e8nesi \u00e9s tan brillant com el seu contingut. I aix\u00f2 \u00e9s el que succeeix amb Aghata, publicat per l’editorial La u\u00d1a RoTa. All\u00e0 per…<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":31998,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"image","meta":{"_price":"","_stock":"","_tribe_ticket_header":"","_tribe_default_ticket_provider":"","_tribe_ticket_capacity":"0","_ticket_start_date":"","_ticket_end_date":"","_tribe_ticket_show_description":"","_tribe_ticket_show_not_going":false,"_tribe_ticket_use_global_stock":"","_tribe_ticket_global_stock_level":"","_global_stock_mode":"","_global_stock_cap":"","_tribe_rsvp_for_event":"","_tribe_ticket_going_count":"","_tribe_ticket_not_going_count":"","_tribe_tickets_list":"[]","_tribe_ticket_has_attendee_info_fields":false,"footnotes":""},"categories":[168],"tags":[],"class_list":["post-31990","post","type-post","status-publish","format-image","has-post-thumbnail","hentry","category-sin-categoria","post_format-post-format-image"],"aioseo_notices":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.entelequiacultura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/31990","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.entelequiacultura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.entelequiacultura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.entelequiacultura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.entelequiacultura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=31990"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/www.entelequiacultura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/31990\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.entelequiacultura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/31998"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.entelequiacultura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=31990"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.entelequiacultura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=31990"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.entelequiacultura.com\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=31990"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}