{"id":43893,"global_id":"www.entelequiacultura.com\/ca\/?id=43893","global_id_lineage":["www.entelequiacultura.com\/ca\/?id=43893"],"author":"1","status":"publish","date":"2025-11-26 15:53:58","date_utc":"2025-11-26 14:53:58","modified":"2026-03-15 06:50:35","modified_utc":"2026-03-15 05:50:35","url":"https:\/\/www.entelequiacultura.com\/ca\/esdeveniment\/curs-victoria-cirlot-2026-2-2\/","rest_url":"https:\/\/www.entelequiacultura.com\/ca\/wp-json\/tribe\/events\/v1\/events\/43893","title":"L’AMOR DE LES M\u00cdSTIQUES (Victoria Cirlot)","description":"

Descripci\u00f3:<\/h2>\n
\n
\n

El curs plantejar\u00e0 el tema de l’amor en les m\u00edstiques del segle XIII, en concret, de Hadewijch, Beatriz de Nazareth, Angela de Foligno, Mechthild de Magdeburg i Marguerite Porete. La dif\u00edcil comprensi\u00f3 d’aquest assumpte exigir\u00e0 rec\u00f3rrer a diverses interpretacions, des del feminisme fins a la psicoan\u00e0lisi. Les m\u00edstiques empren un llenguatge er\u00f2tic per a parlar del seu amor a D\u00e9u, encara que naturalment aquest sigui un amor espiritual. Sensualitat i espiritualitat es fundin de tal manera que resulta complexa la seva distinci\u00f3. El curs es proposa la comprensi\u00f3 de q\u00fcestions com ara el desig de D\u00e9u, l’escola de l’amor com a perfeccionament i sofriment, i el goig en la uni\u00f3.<\/p>\n<\/div>\n<\/div>\n

    \n
  1. Hadewijch: l’experi\u00e8ncia de l’amor en l’obra l\u00edrica i en les cartes i visions<\/li>\n
  2. Beatriz de Nazareth i “Los siete modos de amor”<\/li>\n
  3. Angela de Foligno: de l’amor a Crist a l’amor de la Trinitat<\/li>\n
  4. Mechthild de Magdeburg: emanaci\u00f3 de llum i cam\u00ed descendent<\/li>\n<\/ol>\n

    Marguerite Porete: l’amor m\u00e9s enll\u00e0 de les virtuts<\/p>\n

    Bibliograf\u00eda<\/strong><\/p>\n

    Fonts<\/strong><\/p>\n

      \n
    • Hadewijch:<\/li>\n<\/ul>\n

      Hadewijch,\u00a0Canciones<\/em>, edici\u00f3 de Frank Willaert i Veerle Fraeters, Siruela, Madrid, 2022.<\/p>\n

      Flores de Flandes. Hadewijch de Amberes, Cartas, visiones, canciones. Beatriz de Nazareth,\u00a0<\/em>introducci\u00f3 i notes de Loet Swart i traducci\u00f3 de Carmen Ros i Loet Swart, BAC, Madrid 2001.<\/p>\n

        \n
      • Angela de Foligno:<\/li>\n<\/ul>\n

        Angela de Foligno,\u00a0El Libro de la experiencia<\/em>, edici\u00f3 de Pablo Garc\u00eda Acosta, Siruela, Madrid, 2014.<\/p>\n

          \n
        • Mechthild von Magdeburg:<\/li>\n<\/ul>\n

          Matilde de Magdeburgo,\u00a0La luz fluyente de la divinidad<\/em>, traducci\u00f3n de Almudena Otero Villena, Herder, Barcelona, 2016.<\/p>\n

            \n
          • Marguerite Porete:<\/li>\n<\/ul>\n

            Margarita Porete,\u00a0El espejo de las almas simples,<\/em> edici\u00f3 de Blanca Gar\u00ed, Siruela, Madrid, 2005.<\/p>\n

            Estudios<\/strong><\/p>\n

            Victoria Cirlot, Blanca Gar\u00ed,\u00a0La mirada interior. M\u00edstica femenina en la Edad Media,\u00a0<\/em>Siruela, Madrid, 2021 (2\u00aa edici\u00f3n).<\/p>\n

            \n
            \n
            <\/div>\n<\/div>\n<\/div><\/div><\/div>\n

            La professora:<\/h2><\/div><\/div>\n

            \"\"<\/div><\/div><\/div>\n

            VICTORIA CIRLOT \u00e9s catedr\u00e0tica de Filologia Rom\u00e0nica en la Facultat d\u2019Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, i Directora de l\u2019Institut Universitari de Cultura en aquesta Universitat. S\u2019ha dedicat a l\u2019estudi de l\u2019Edat mitjana: cultura cavalleresca i m\u00edstica. Va realitzar diverses traduccions de novel\u00b7les art\u00fariques dels segles XII i XIII del franc\u00e8s antic, com per exemple\u00a0Perlesvaus o El alto libro del Grial\u00a0<\/em>(publicat en Siruela amb diverses reedicions) i tamb\u00e9 de l\u00edrica trovadoresca (Jaufr\u00e9 Rudel,\u00a0El amor de lonh<\/em>, Columna, Barcelona 1998). Entre els seus llibres dedicats a la novel\u00b7la art\u00farica destaca\u00a0Figuras del destino. Mitos y s\u00edmbolos de la Europa medieval\u00a0<\/em>(Siruela, Madrid 2005). En l\u2019\u00e0mbit de la m\u00edstica medieval s\u2019ha ocupat de Hildegard von Bingen (Vida y visiones de Hildegard von Bingen<\/em>, Siruela, Madrid 1997-2006), aix\u00ed com d\u2019altres escriptores m\u00edstiques (La mirada interior. Escritoras m\u00edsticas y visionarias de la Edad Media<\/em>, Siruela, Madrid 2008, en col\u00b7laboraci\u00f3).<\/p>\n

            Ha treballat sobre el fenomen visionari en estudis comparatius de l\u2019Edat mitjana i segle XX :\u00a0Hildegard von Bingen y la tradici\u00f3n visionaria de Occidente\u00a0<\/em>(Herder, Barcelona 2005) i en\u00a0La visi\u00f3n abierta. El mito del Grial y el surrealismo<\/em>\u00a0(Siruela, Madrid 2010). El seu \u00faltim llibre \u00e9s\u00a0Ariadna abandonada. Nietzsche trabaja en el mito<\/em>\u00a0(AlphaDecay, 2021).<\/p>\n

            \u00c9s directora de la col\u00b7lecci\u00f3 El \u00e1rbol del Paraiso de l\u2019editorial Siruela. Tamb\u00e9 s\u2019ha ocupat de l\u2019edici\u00f3 de l\u2019obra del seu pare, el poeta i autor del\u00a0Diccionario de s\u00edmbolos<\/em>, Juan Eduardo Cirlot.<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>\n