{"id":39827,"global_id":"www.entelequiacultura.com\/ca\/?id=39827","global_id_lineage":["www.entelequiacultura.com\/ca\/?id=39827"],"author":"1","status":"publish","date":"2023-11-10 10:31:43","date_utc":"2023-11-10 09:31:43","modified":"2024-02-08 08:56:32","modified_utc":"2024-02-08 07:56:32","url":"https:\/\/www.entelequiacultura.com\/ca\/esdeveniment\/cortazar\/","rest_url":"https:\/\/www.entelequiacultura.com\/ca\/wp-json\/tribe\/events\/v1\/events\/39827","title":"Taller online: CORT\u00c1ZAR I EL JAZZ (Mercedes Serna)","description":"

Descripci\u00f3:<\/strong><\/p>\n

La m\u00fasica t\u00e9 una influ\u00e8ncia fonamental en l’obra i en la vida de Cort\u00e1zar. El protagonista de “El perseguidor”, Johnny Carter, i el de “Rayuela”, Horaci Oliveira, tenen molts aspectes en com\u00fa. Tots dos s\u00f3n homes derrotats humanament, fracassats, personatges influ\u00efts pel jazz. Cort\u00e1zar va explicar que amb El perseguidor<\/em> va comen\u00e7ar a abordar un problema de tipus existencial i hum\u00e0 que posteriorment es va amplificar amb Rayuela<\/em>. L’argent\u00ed va llegir la biografia del m\u00fasic Charlie Parker, despr\u00e9s de la seva defunci\u00f3 en 1955, i va voler recrear el m\u00f3n de la literatura amb base en una altra manifestaci\u00f3 art\u00edstica per a obrir les seq\u00fc\u00e8ncies narratives entre el temps cronol\u00f2gic i l’\u00edntim. Va pretendre alliberar-se de l’estructura tancada que havia creat en la seva producci\u00f3 anterior, a trav\u00e9s de la m\u00fasica de jazz. El perseguidor<\/em> \u00e9s un esb\u00f3s, dit per Cort\u00e1zar, del que despr\u00e9s seria Rayuela<\/em>, novel\u00b7la on posa en pr\u00e0ctica la teoria liter\u00e0ria novel\u00b7l\u00edstica que apr\u00e8n a partir de la m\u00fasica del jazz. Aix\u00ed, Oliveira, la Maga, Ronald, Perico i els altres membres del Club de la Serp s\u00f3n amants de la m\u00fasica. Aquests comenten en aquesta obra peces de Dizzy Gillespie, Bessie Smith o Lester Young. El jazz ja no est\u00e0 representat, en Rayuela<\/em>, en un protagonista en concret sin\u00f3 que forma part de la base estructural de la novel\u00b7la, que es conformar\u00e0 a partir de les partitures d’aquesta m\u00fasica.<\/p>\n

En aquest taller treballarem, per tant, la relaci\u00f3 \u00edntima que existeix entre l’escriptura de Cort\u00e1zar i el jazz, aix\u00ed com la po\u00e8tica i teoria de la novel\u00b7la de Julio Cort\u00e1zar en relaci\u00f3 a la seva passi\u00f3 per la m\u00fasica de jazz. El creador i l’int\u00e8rpret es fusionen tant en el jazz com en la tercera part de Rayuela<\/em>. Aix\u00ed mateix, el llenguatge inventiu uneix aquesta part de la novel\u00b7la i el car\u00e0cter d’aquesta m\u00fasica. Es tracta de la idea de la multiplicitat com el valor literari m\u00e9s actual i modern: l’hipertext.<\/div><\/div>\n

La professora:<\/h2><\/div><\/div>\n

\"\"<\/div><\/div><\/div>\n

MERCEDES SERNA ARNAIZ \u00e9s catedr\u00e0tica de literatura hispanoamericana per la Universitat de Barcelona. Ha coordinat el M\u00e0ster \u201cEstudis avan\u00e7ats en literatura espanyola i hispanoamericana\u201d, en la seva versi\u00f3 presencial (Universitat de Barcelona), i en l\u00ednia (UNIBA).\u00a0\u00c9s cofundadora i secret\u00e0ria cient\u00edfica de l\u2019associaci\u00f3 \u00abCentre d\u2019Estudis de l\u2019Am\u00e8rica Colonial\u00bb, registrada nacionalment.<\/p>\n

\u00c9s autora d\u2019assajos sobre Bartolom\u00e9 de las Casas, sor Juana In\u00e9s de la Cruz, Manuel Guti\u00e9rrez N\u00e1jera, Jos\u00e9 Mart\u00ed, Rub\u00e9n Dar\u00edo, Julio Herrera i Reissig, Vicente Huidobro, Pablo Neruda, Jorge Luis Borges, Nicanor Parra o Vargas Llosa, publicats en revistes com a \u00ab\u00cdnsula\u00bb, \u00abCuadernos Hispanoamericanos\u00bb, \u00abAnales de literatura hispanoamericana\u00bb, \u00abMonteagudo\u00bb,\u00a0\u00abAnales de literatura hispanoamericana\u00bb, \u00abMonteagudo\u00bb, \u00abTropel\u00edas\u00bb, \u00abTonos Digital\u00bb, \u00abRevista de Indias\u00bb o \u00abRomances Notes\u00bb<\/p>\n

Especialitzada en l\u2019estudi de les cr\u00f2niques d\u2019\u00cdndies, ha publicat, entre altres, l\u2019edici\u00f3 de\u00a0Cr\u00f3nicas de Indias <\/em>(C\u00e1tedra, 2000); la edici\u00f3 filol\u00f2gica de\u00a0Comentarios reales, <\/em>del Inca Garcilaso de la Vega, (Castalia, 2000, reeditats en 2015), l\u2019edici\u00f3 de La conquista del Nuevo Mundo. Textos y documentos de la aventura americana (<\/em>Castalia, 2013), o <\/em>l\u2019edici\u00f3 filol\u00f2gica pura de\u00a0Historia de los indios de la Nueva Espa\u00f1a, <\/em>de Fray Toribio de Benavente, \u00abMotolin\u00eda\u00bb (Col\u00b7lecci\u00f3 Anejos, de la Real Academia de la Lengua Espa\u00f1ola, 2015).<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>\n