RETIR: ‘La musa i els fets’ (Clara Usón)

El taller

Canta, oh deessa, la còlera del Pélida Aquil·les, amb aquesta invocació a la musa comença Homer la seva particular versió de la guerra de Troia, plasmada en la Ilíada. La literatura s’alimenta de realitat des de l’inici de la paraula escrita, tota ficció té un manteniment real, fins a la més fantàstica, en la mesura en què està feta de llenguatge i, est, al seu torn, de paraules que nomenen el real, el conegut. “Els límits del meu llenguatge són els límits del meu món”, va enunciar Wittgenstein, en conseqüència, les paraules per força reflecteixen el món, en el qual tot cap: el mite, la fantasia, la imaginació i la realitat.

Els límits entre realitat i ficció, en literatura, són borrosos, però en aquest taller ens cenyirem a l’estudi de la narració basada en fets reals, la novel·la híbrida, on es barregen sense pudor realitat i imaginació, com per exemple en Guerra i pau, o la no ficció, que pretén atenir-se a peus junts a fets reals i comprovats, com en A sang freda.

Debatrem si és possible donar una versió asèptica, objectiva, dels fets a través de la paraula escrita, o si, inevitablement, en passar pel tamís de la memòria, els records, les emocions, els valors o les afinitats personals, fins a la crònica més polida i rigorosa no és sinó ficció. Com abordar l’escriptura del real? Com acostar-se a personatges reals? És lícit fer ficció amb la realitat? Quines llicències estan permeses, que fidels hem de ser a la realitat? La recerca, fins a on ha d’arribar? En què es diferencia la història científica de la narració històrica? Donar forma narrativa als fets àrids: evitar el perill de la novel·la Wikipedia, narrar no és informar, tot artefacte narratiu aspira a crear una il·lusió d’unitat, de sentit, que il·lumini o transformi el caos i el desordre del món real.